EL GAT MIG PERDUT

Aquesta nit hem tingut pluja i ens en cal més, encara, n’esperàvem més; per contra, ens hem llevat amb un sol esplendorós. No sé com l’aprofitaré, de moment, he d’anar al mercat i he sortit de casa per tornar-hi, quan era a la cantonada. Una emergència? En altres temps, m’hagués rigut de mi mateixa només de pensar-ho; recular fins a casa per haver-me oblidat el mòbil. Impensable! No n’he estat obsessionada, fins que me’n passà una. Ara me l’enduc inclús al bany. No vull temptar el diable, pel que em succeí aquell dia.
El sol de tardor lluïa radiant i m’incità a anar fora a veure una amiga que estava convalescent. Hi anava sense avisar, havent dinat, sense tenir en compte que amb el canvi d’hora aviat fosqueja. Hi vaig caure durant el viatge de tornada.
Hi havia poc trànsit, circulant per una comarcal, quan un soroll sospitós m’obligà a aturar-me. Una roda punxada, ves tu! Molt estrany després de la revisió de feia dos dies. Impensable! Primera reacció: agafar el mòbil i avisar la grua. Gestió fallida, NO duia el mòbil. M’hauria d’espavilar!
Pensava en ELL per primera vegada. Sabem que existeixen, però, no sentim el seu marrameu, no ens demanen res, però, ells hi son quan els necessitem malgrat el nostre oblit. Vaig sortir del cotxe amb ganes de mimar-lo, tot i no tenir idea de com tractar-lo. De moment el trauria del seu amagatall. NO hi havia ni rastre del gat. EL GAT, PERDDUT? Inimaginable!
La vesprada havia dut la nit; la nit la foscor, i la foscor la por. I per la paüra que s’havia apoderat dels meus sentits, vaig tancar-me al dedins del cotxe incapaç de pensar en res que no fos amagar-me i protegir-me de tots i de tot. Impossible descriure la situació
Em van despertar uns cops suaus als vidres. Creia que ho somiava! era un home amb camisa de quadres. Ell i la seva grua em portaren a casa.
Uns dies després rèiem plegats. Havia recuperat el mòbil, i amb ell un missatge. El gat no s’havia perdut, tan sols oblidat, en el taller on havien fet la revisió.