“EL DESEMBRE CONGELAT...”

Un relat de: MariaM
Tenia l’agenda plena i encara em faltava algun dinar i sopar per enquibir. Tots plegats o bé estem famèlics o tocats del bolet. Arriba desembre i, apa!, a “quedar”, i som tant originals que acabem entaulats, amb uns o altres, en hores de sol o de lluna. També hi ha qui queda per “després” de festes. Aquestes son trobades, inconcretes, que no arriben a ser, si més no, a curt termini.
Les primeres rebaixes les tenia anotades, però, les havia esquivades amb èxit. Em faltaven unes gestions i unes compres domèstiques imprescindibles.
Sortosament, feia un dia esplèndid i sortia de casa amb ganes, lleugera de pes i de cabòries. Vaig aturar-me un moment davant la porteria; el conserge distribuïa la correspondència i la seva mare en veure’m em va demanar de fer-li un favor, m’ho demana de tant en tant; va en cadira de rodes i té els seus petits secrets, que comparteix amb mi.
Per tal de no oblidar-me’n, i perquè em venia de pas, vaig començar pel “favor”, a l’administració de loteria propera. Fou en sortir que, de cop i volta, em trobava a terra envoltada de gent. Res més. Un lapsus total fins que em despertaren unes veus, era una infermera i un metge d’urgències del Clínic, que ja em donava l’alta.
Un bon ensurt que acabava amb una cama enguixada; hagués estat pitjor de ser al cap, la ferida, em digué. Segons els testimonis, fou un home que anava amb patinet, que es precipità damunt meu i em feu trontollà, semblava fet expressament i no era la primera vegada que s’hi trobaven davant de la Loteria. Aleshores vaig preguntar per la meva bossa. Quan havia ingressat no duia res!
Es van estranyar de veure’m riure en posar-me a l’ambulància que em portà a casa. I encara rèiem més amb la portera quan des de la meva cadira de rodes li explicava el succés. Jo en sortiria ben parada, però, el lladre, es trobaria la bossa amb un bitllet de la Rifa anterior, sense Premi, i sense diners, que jo duia a la butxaca amb les claus, com sempre.

Comentaris

  • La mare que va parir els patinets![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-01-2023 | Valoració: 10

    Un relat molt amè, molt proper i molt divertit. Cal vigilar tant amb els patinets i la mare que els va matricular! Una forta abraçada.

  • ressolució[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 10-01-2023 | Valoració: 10

    El gran i malaurat Dr. Hammer deia que quan passa això més o menys , es qu bestem en fase de ressolució. Encar que sia difícil, segur vas resolver o concluye quelcom. Res és atzaros. El que passa convé. Encar que sigui un relat....
    Mercès per tes consòl. Sí. Dançar amb penes, adversittats i dolors, i tronar el gong i placer de vibre malgrat tot
    mercès

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-01-2023

    Hola, MariaM: Gràcies per la teua visita i els teus amables comentaris a Ramells de flors i Desesperació. És així, estic en un estar, que no sé on estic, en la qüestió del fill d'un nebot meu Hugo Molero, que ell sap que està patint.


    COMUNICAT D’OLGA MOLERO:



    Estic passant Nadal en el monestir de les dominiques de Bormujos, aquí a Sevilla, i com faig vida monacal, a penes tinc moments per a veure el mòbil. D'aquí que haja tardat a contestar-te.

    De com està Hugo Molero: Ara no hi ha grans canvis. El dia a dia va succeint i l'important és tenir-lo controlat el dolor que té, tenir-lo molt acompanyat i proporcionar-li bons moments en família. Gràcies a Déu està un poc millor, però està patint.

    Els meus germans Patrici i Xavier han estat uns dies amb ell, així com el fill major del meu germà, Guillem, que és un poc major que Hugo.

    També han estat els seus altres oncles, i ara segueixen allí, els seus avis. Així que continueu resant, perquè gràcies a Déu està molt acompanyat.
    Això és el que necessita, més oracions.

    Gràcies tots.

  • Un lladre que no va tenir sort. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-12-2022 | Valoració: 10

    Encara sort que el bitllet de la rifa anterior, no estava premiat i en la bossa no hi havia diners. I tu vas eixir de l'hospital en bones condicions, gràcies que no va ser massa l'accident. Un relat amb un final de bona sorpresa.
    Enhorabona, MariaM. Bon Nadal per a tu i els teus familiars. Que no es congele més el desembre.
    Que tingues sort.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Patinet i relliscada[Ofensiu]
    Prou bé | 20-12-2022

    Un relat original, distret i ben escrit i descrit que posa la sort on cal!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Circular.....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 20-12-2022

    sense cap mena de mirament és una costum poc sancionada, només hagués faltat que a sobre obtingués un regal. De moment, la sort l'ha tingut la protagonista.

    Bon relat Maria i sort.

    Salutacions.

    Rosa.

  • Patinets[Ofensiu]

    Sort que era sense premi! Encara que la gran fortuna que vas tenir va ésser sortir de l'hospital amb només una cama enguixada, podies haver tingut un final fatídic... Els patinets que circulen per les voreres a tota pastilla haurien d'ésser sancionats durament...

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10