NI CAMINS NI DRECERES

Un relat de: MariaM
A penes si feien soroll, no pertorbaven el silenci, tan sols una remor llunyana, que m’arribava del cel i em convidava alçar la mirada. Sovint eren dos els avions que lluentejaven en el firmament, el creuaven tot deixant una estela sideral. L’espectacle és gratis; no en parlo gaire per si de cas... per si de cas algú en assabentar-se’n s’inventés un nou impost.
M’ho miro tot plegat perquè és l’hora de la becaina i s’hi escau, sobretot, si ho contemples des de l’exterior, t’agrada badar i ets una mica somnia truites, o ambdues coses alhora. La meva talaia d’estiu és a la vinya, entre mar i muntanya, i els avions van d’aquí cap allà; per bé que als que estem tocant de peus a terra ens pugui semblar que es passegen a la babalà, sense camins ni dreceres, el cert és que tenen la ruta assenyalada d’antuvi, abans d’emprendre el vol.
Els segueixo des què apareixen fins que empetiteixen i se’n copsa tan sols un puntet. Això succeeix quan el cel és clar; quan hi ha d’aquells núvols blancs, col·locats més aviat per fer bonic, la durada del trajecte per la contemplació és més curt; s’hi queden embolicats, talment, com si penetressin en núvols ensucrats que trobem a les fires.
En ambdós casos, em recreo pensant amb els passatgers; qui son, on van, si viatgen sols o acompanyats. Els que hi van per feina tenen papers a la falda; els deixo sense història, ja en tenen prou i no els destorbo, els desitjo bon viatge i res de nervis. Fan el d’anada i encara no han tancat el negoci. Prenen aigua o algun refresc i van lleugers d’equipatge.
Dels infants que fan corredisses pel passadís, no me n’ocupo gaire, ni que no ho sembli, ja tenen pare i mare, no seré jo qui piuli.
M’agraden els recents casats, es clar, comencen una nova etapa. Estan enamorats, o no. També hi ha els matrimonis de conveniència, pobrets d’ells, ves a saber.
Sobre els que prefereixo fantasiejar son aquells, desconeguts, que no s’han vist mai i l’atzar els col·loca en seients senars i correlatius, un al costat de l’altre. Poden caure’s bé al primer cop d’ull, o no. Pot ser ell o ella el seductor, perquè de ben segur, interessants com els trobo, un o l’altra n’ha de ser.
De la resta del passatge me’n despreocupo. Em quedo amb ells. Llàstima que m’arriba el sopor i la letargia de la migdiada i tot son badalls continguts. De moment, els deixo lliures, i si me’n recordo, continuaré amb la història dels avions. D’avions i passatgers no en falten.

Comentaris

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-11-2022


    Hola, bona vesprada MariaM: Gràcies per la teua opinió sobre el meu relat "La butlleta de loteria". Li has vist el sentit concret del relat.
    Cordialment.

  • Joc entre núvols.[Ofensiu]

    Porto tot un mes sencer amb una mudança i encara no he acabat! Per això no comento ni escric com hi voldria, "Sorry!" Però m'he aturat una estona per a llegir el teu relat i badar amb la imaginativa descripció que fas dels avions i llur vol entre els núvols. Ha estat relaxant i enriquidor per quan al vocabulari que fas servir... Llevat, si em permets la confiança, d'aquest "recent casats", que jo substituiria per la forma nostrada de "acabats de casar", "casats de fa poc", o "casats de nou". Per tot l'altra et puntuo amb un excel·lent merescut per fer d'una simple observació de mirar el cel un relat que ens has fet participar de manera hipnòtica. Enhorabona. Nil

  • bonic i entretingut[Ofensiu]
    Noia Targarina | 20-10-2022 | Valoració: 10

    Bon dia,

    Un poema molt bonic i molt descriptiu.
    M' agradat llegirt-lo

    Gràcies pels teus comentaris.

    Espero el teu pròxim relat!
    M' encantarà llegir-lo!

    Una abraçada

    Noia Targarina

  • Entreginguda acció: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-10-2022 | Valoració: 10

    M'ha tret l'atenció aquest relat tan original i entretingut la descripció dels avions i vaixells. Així, la vida va passant, perquè tot va bé.
    M'ha agradat com descrius.
    Gràcies per comentar-me el meu relat "Que esplèndid és viure".

  • Entretingut....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 19-10-2022 | Valoració: 10

    i molt imaginatiu aquest relat.
    No sé on he viatjat però de ben segur que he viscut una estona volant i gaudint cada detall dels que has descrit. M'ha agradat molt.

    Bon viatge!!
    Gràcies pel teu comprensiu comentari a Ai Senyor.
    Cordialment
    Rosa.

  • Relaxant i ...[Ofensiu]
    llpages | 19-10-2022 | Valoració: 10

    original, que una cosa és badar mirant com passen els avions i una altra imaginar què hi passa dins. M'ha agradat molt aquesta segona part, l'he trobada ben distreta, potser perquè sóc xafarot. Enhorabona, MariaM!

  • Somiar[Ofensiu]
    Marina i punt | 19-10-2022

    Que poc costa somiar, oi?
    Jo també hi jugo sovint a inventar (imaginar) vides, sobretot des de casa estant, quan comença a fosquejar i es van encenent llums i insinuant ombres en cases veïnes.
    Entretingut el teu relat, m'ha agradat.

    Salutacions

    Marina

  • Deixar-se anar[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-10-2022 | Valoració: 10

    Deixar-se anar i escriure allò que veus, és recomanable, ingeniós. Has transmès un instant de relax. Ara, les esteles dels avions no deixen de ser contaminació. És el tub de fuita dels avions. I tants vols, tanta contaminació no és positiva. I així estem, escalfant-nos cada cop més. Els avions i els vaixells són molt bonics, però contaminen i destrueixen moltíssim. Una forta abraçada.

  • Somnis de migdiada[Ofensiu]
    Prou bé | 19-10-2022

    Bonic saber inventar històries ni que sigui veient el pas d'un avió pel cel de l'estiu!
    I bonic saber explicar-ho tan bé!
    Amb total cordialitat

Valoració mitja: 10