AMUNT I AVALL

Un relat de: MariaM
“L’essencial es diu amb senzillesa”. Potser algú recordarà la frase, que no em pertany, però, la vaig manllevar de l’autor d’ençà les meves beceroles en aquest espai, tan nostre com son els relats. En els Relats, amb majúscula millor, m’he emparat fent ús, justament, de la senzillesa i amb ella anem caminant tot observant.

Apareix l’Agnès. S’ha aturat a la vorera, sobtadament; el color del semàfor ha canviat i no vol creuar amb presses. Això em va a favor: m’he fixat en ella, i l’hi faré la “foto”. És jove, prop de la vintena i del metre seixanta. Vesteix d’esport. No puc veure el color dels ulls perquè fa sol i porta ulleres fosques, boniques com el seu rostre emmarcat per una melena curta.
El semàfor torna a canviar i els vianants refem el pas. L’Agnès s’atura i jo amb ella sense saber què fer a mig camí de l’altra vorera. Tot passa en un instant; s’ha trobat amb un home que anava en direcció contrària. És ell qui fa marxa enrere i els tres ens reunim, un cop haver creuat. Queden sols; s’han abraçat amb amicalment, cordials. Dedueixo que l’encontre inesperat els plau.
L’edat del noi, en Ferran, està frec a frec, a la de l’Agnès; és un pèl més alt i els cabells un pèl més llargs, du texans i americana blau marí. Ulleres de sol, també.
Ambdós somriures, francs, oberts i plaents, han despertat el meu interès. Encuriosida, per què no, els he “acompanyat” (acompanyar m’agrada més que seguir, que és el mot que pertoca) . He sentit que anaven a fer un mos.
La taula que he triat és a prop de la seva, per bé que se´m perden algunes paraules de la conversa, faré el que pugui per ser-hi fidel.
No es veien d’ençà que van deixar l’institut, a punt d’anar a la universitat i menjar-se el mon. Fan moltes pauses. Per ara, i per diverses circumstàncies, que ni una ni l’altre s’animen a parlar-ne, el mon no se l’han menjat. El real, de mon, no s’havia deixat, o ells no havien lluitat prou. Aquesta opció és de collita pròpia.
Ells, potser inconscientment, no han estat tan explícits. Tal vegada en un a propera ocasió, seran menys ambigus i es despullaran sense prejudicis. És ben palès que en tenen ganes.
De moment, els falta temps, han d’anar a la feina. Tant l’Agnès com en Ferran, deixen veure que son gairebé imprescindibles en les seves: una empresa multinacional i un hotel d’una cadena internacional, també. Ambdós, sempre els toca anar amunt i avall, en això han coincidit.



La trobada serà, i ben aviat, sens dubte; han concretat dia, hora i lloc, no passarà com en aquelles cites que queden en l’aire i no arriben a trobar-se mai. Llàstima que jo no hi pugui ser.
L’encontre d’avui, el cor em diu, que haurà estat, particularment, beneficiós i suposarà un gir important en les seves vides. Obrir-se, parlar clar, despullar-se (aquesta paraula ja l’he dita) la repeteixo perquè és essencial en un projecte de futur.
No me n’he oblidat. L’Agnès treballa a l’hotel, és ascensorista i en Ferran a l’empresa multinacional, fa el mateix .
AMUNT I AVALL, senzillament. No s’han mentit.

Comentaris

  • Encontre. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-12-2022 | Valoració: 10


    M'ha impressionat aquest relat, MariaM. El teu text amb paraules i frases senzilles, denoten un encontre de dues persones, l'Agnés i el Ferran. Els dos són ascensoristes, quina casualitat. Tal per al qual. Realment es volien.
    Gràcies pels teus comentaris. No sé si se m'ha escapat algun en “les gràcies”.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Paraules d'amor senzilles i tendres [Ofensiu]
    llpages | 05-12-2022 | Valoració: 10

    seran les que segurament es diran quan es retrobin, però ja no estaran al nostre abast. Una història senzilla però plena de contingut: el camí de la vida, feines feixugues, antigues amistats, etc... tot molt ben recollit i explicat. A seguir escrivint, MariaM, és un plaer llegir-te!

  • Negoci de Robert amb les cabres[Ofensiu]
    aleshores | 04-12-2022

    L’aturada social o gir a la dreta dels anys 70 s’ha deixat notar en les noves generacions. Recuperar drets i un futur millor es difícil. Ens vam encantar i ens vam creure, a mitges o sencer, el seu discurs conservador globalitzador que ha resultat un fiasco per la gent i pel medi ambient. Ara toca portar un motxilla corrent en bicicleta, a sou d’uns suposats nous negocis basats en la xarxa.
    Això ès el que em diu el relat, perquè jo ja m’ho miro tot amb ulls de gran i ja se sap que som pessimistes.

  • Curiositat[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 04-12-2022

    Una trobada casual, que segurament serà l'inici d'alguna cosa més, i que el curiós observador no en serà coneixedor. No es pot saber tot. Jo també em quedaré amb les ganes de saber-ho.

    Bon relat Maria.

    Salutacions.

    Rosa.

  • Trobada casual[Ofensiu]
    Prou bé | 04-12-2022

    De dos amics d'institut. Potser no eren tan amics però s'han alegrat amb la trobada.no saben que els acompanya un altre vianant curiós que registre fets reals i fantasieja amb la història. Història que va despertant interès fins al final quan desvetlles on van amunt i avall. Molt bé no haver fet als protagonistes personatges d'èxit real O inventat.
    M'ha agradat!!
    Amb total cordialitat

    P.S. només permet que et comenti que potser podries repassar l'escrit. M'ha semblat que conté alguns errors d'escriptura.
    Crec que està bé que els relataires ens ajudem els uns als altres a millorar)

  • Semàfor [Ofensiu]

    Bon diumenge MariaM!, Primer de tot et demano disculpes per tenir-te abandonada en no comentar darrerament els teus relats, i també els dels nostres companys literaris. Això ho fa que fa un mes i mig que estic duent una mudança que no s'acaba mai de consumar, a més a mes de pintar tots dos immobles, el que deixo i el que m'instal·lo...a banda d'estar al peu del canó de les meves obligacions laborals. Encara em queda tot un més per finalitzar...., tinc ganes de començar a publicar jo també...ah! i comentar-vos els vostres relats anteriors.
    Llegint el teu relat m'han vingut al cap ple d'experiències viscudes al llarg de la meva vida i és que els semàfors tostemps han estat per a mí una mena de "joguets..." que m'han permès flitejar, facilitar o bé un posible contacte físic o tant sols un bescanvi de mirades suggerents amb algú que t'atreu ja sigui per la seva bellesa o atractiu sexual...El teu magnífic relat, m'he inspirat a fer un poema sobre una experiència libidinosa viscuda a partir d'un encreuament de mirades en un semàfor en la confluència del carrer Aragó amb Passeig de Gràcia, a Barcelona.