Cercador

Llista categories

Amulet o talismà?

Un relat de: Joan Colom

L’abril de 1969 no fou especialment plujós, però en Cristòfol va derrapar en un revolt d’aquella comarcal, sobre el fanguet que es formava amb les primeres gotes, abans que la pluja persistent l’esbandís i deixés l’asfalt com una patena. L’havien advertit molts cops que en cas de patinar calia girar el volant en la direcció del desplaçament, no en la contrària, i sobretot no frenar, mai de la vida. Però, arribat el moment reaccionà instintivament, el cotxe va quedar travessat en el carril contrari i el camió que hi circulava l’embestí violentament. Els Mossos van dir que la mort devia d’haver estat instantània.

En Cristòfol no era especialment creient però sí força poruc, i, com que havia començat a conduir ja de gran i no tenia massa bons reflexos, va acceptar l’oferiment d’aquella cosina tan beata i va penjar del retrovisor interior la medalla de Sant Cristòfol, patró dels conductors a més del seu onomàstic. Amb el temps, va acabar convençut de l’eficàcia protectora d’aquell amulet, perquè havia tingut accidents esgarrifosos, amb el cotxe convertit en un munt de ferralla digne del mediocre escultor i pitjor arquitecte Frank Gerhy, però ell sempre n’havia sortit il·lès o amb contusions insignificants. Sempre... fins aquell malaurat dia d’abril.

Si, quan fullejava el diari, abans de sortir, hagués parat esment en aquella notícia insignificant on s’informava que Sant Cristòfol —com Sant Jordi, Sant Valentí o Santa Bàrbara, entre d’altres— havia estat eliminat del santoral, en compliment de la reforma litúrgica promulgada per Pau VI el 14 de febrer, tal vegada se li hauria encès la llumeta, amb la sospita que allò podia influir en la taumatúrgica acció protectora de la medalla que duia al cotxe, i hauria conduït amb més prudència, per si de cas. En definitiva, potser la medalla de Sant Cristòfol no era un amulet amb poders intrínsecs i permanents, com ell creia, sinó un talismà que els havia adquirit amb la canonització del sant i els perdia amb l’exclusió del santoral.

Comentaris

Afegir comentari

Resposta als quatre comentaris precedents[Ofensiu]
Joan Colom | 08-01-2023
He estat a punt de penjar aquesta resposta conjunta al Fòrum, però al final m'he deixat d'històries i més m'estimo fer un autocomentari en el seu lloc natural, encara que hi hagi qui digui que no és gens elegant.

En primer lloc us agraeixo les vostres lloances. Quant a la gènesi del relat, hi ha dos temes a comentar:

La idea de la medalla de Sant Cristòfol em va venir de recordar haver-la vist en diversos autmòbils, sobretot taxis. Va ser a l'hora de confirmar el seu patronatge que em vaig assabentar que en 1969 havia estat retirat del santoral catòlic, amb altres sants "legendaris" (poc o gens documentats històricament), i llavors se'm va ocórrer incorporar aquesta circumstància al relat, jugant amb la seva caducitat miraculosa.

Quant a l'accident, és autobiogràfic en un 90%. Era l'any 1972 i em va passar entre Torelló i Manlleu (Osona). No va ser només el fanguet sinó que, amb el meu Seat 600, havia pres el revolt massa tancat i, segons em van fer veure altres conductors que es van aturar, els dos pneumàtics del darrere gairebé no tenien dibuix, de desgastats com eren. El 10% restant és que el camió que venia en sentit contrari estava prou lluny i va poder parar a temps. Aquell dia vaig néixer per segona vegada.
La protecció esperada[Ofensiu]
Prou bé | 08-01-2023
Sant Cristòfol dóna peu a escriure un relat que ens va conduint per camins de fantasia/realista, si és que això existeix! Enhorabona!
Sort
AMB total cordialitat
Sants per a tots els gustos[Ofensiu]
Marina i punt | 07-01-2023
Que els sants ens agafin confessats! Una trama prou original i entretinguda que et fa mantenir l'atenció fins al final.
Discrepo en la teva opinió sobre Frank Gerhy, però això ja seria una altra cosa, oi?

Salutacions
Sants i festes.[Ofensiu]
SrGarcia | 07-01-2023
Un relat sorprenent i bonic.
M'ha entristit saber que a sant Cristòfol, l'hagin degradat; també que ho hagin fet a sant Jordi i santa Bàrbara; per sant Valentí ja no pateixo tant, és el patró de la festa més carrinclona del calendari. Però santa Bàrbara?, que farem quan trona? Sant Jordi?, quin dia comprarem llibres amb descompte?
La culpa de l'accident del pobre Cristòfol, la tenen les maleïdes innovacions. Tant costa no fer res i deixar les coses tal com han estat sempre?. La cosa consisteix a voler innovar perquè no diguin que ets un dropo i no fas res.
Bona, aquesta![Ofensiu]
llpages | 06-01-2023 | Valoració: 10
Un relat on un sant i la velocitat al volant estan lligats de manera íntima i insospitada. M'ha agradat perquè et manté atent al què passarà fins al final, això és un gran mèrit! Enhorabona, Joan!
Relat rebut[Ofensiu]
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 05-01-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com

Gràcies per participar.

Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Joan Colom

301 Relats

795 Comentaris

89956 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Afegir a preferits

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >