Almenys...

Un relat de: brins

ALMENYS



Et parlo fluix, et crido fort,
cerco mirada de tendresa...
tan sols contesta el silenci
cru, roent, que respires tu...

Camino pendís escarpat i dur
vers terra bla on descansar;
només m´atura la pedra aspra
la sorra freda, que dorm en tu...

M´arrauleixo dins roc dur,
i m´abrigo amb roba freda;
sota pedruscall i algidesa,
almenys et trobo, sóc amb tu…


Comentaris

  • un poema cru i ...[Ofensiu]
    joandemataro | 10-04-2011 | Valoració: 10

    colpidor pels sentiments que transmet...
    et torno a agraïr pilar el teu contacte tan proper
    una abraçada
    joan

  • Conformar-se amb les engrunes...[Ofensiu]
    - | 25-11-2009 | Valoració: 10

    Almenys... sí, almenys. Però què trist.
    Buscar sentiments i trobar indiferència. Cóm t'entenc.

    Gràcies pel teu comentari, brins.

  • Desig i resposta[Ofensiu]
    Unaquimera | 28-03-2009 | Valoració: 10

    Ai, el desig amorós, quina força té i com arrossega l'esperit pels camins més sinuosos!
    El preu que cal pagar per satisfer-ho pot arribar a ser tan alt, de vegades, que cal plantejar-se, en un moment de clarividència, si és just pagar-ho, si després de fer-ho quedarà prou saldo per assegurar la integritat...

    És aquest un poema dur, amarat de tristor, que constata el silenci, la duresa, l'aspror, la fretat com a resposta i malgrat tot, continua anhelant la companyia de qui respon d'aquesta manera.
    Ai, com són de complicades les relacions entre desitjos...

    Jo també espero que els entrebancs que has tingut els mesos passats vagin quedant enrere, com el mateix hivern... i t'envio els meus millors Desitjos, des de mi, per a tu: veus càlides i contactes acollidors, somriures entusiastes i mots ben afectuosos, i una abraçada primaveral ara mateix,
    Unaquimera

  • Hi ha vegades...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 24-03-2009 | Valoració: 10

    ,,,que estimem un home o una dona altiva, que ens fa mal o que ens ignora, però si més no som amb ella, és el que hi ha, no és com voldríem però hi és. Jo crec que hi ha tants tipus d'amor com de persones, saps que un segment és infinit així els tipus d'amor són infinits però cal classificar-los en cuatre tipus, l'amor de la prostituta, és l'amor de la bellesa, el sexe, y allò especular tot junt, a banda del del poder, està l'amor especular, el del narcissisme de veure una dona o un home bonic i sentir que l'envegem, com l'envidere llatí o l'etern femení de Goëthe, una mena de voler d'ella el que els altres volen que vulguem, un altre és l'amor del macarró amb la prostituta, que és una mena d'amor de mare, en el que guanyem aquella dona llevant-la d'un altre home, és un amor animal, fort en intensitat, el que la major part de les persones anomenen el veritable amor, a mi no em val, certament, és l'amor del neuròtic, l'amor que busca matar el pare per quedar-se amb la mare, pare i mare simbòlics, vèncer un home que representa el pare per guanyar la seua dona que representa la nostra mare, no, no em val per molt fort i extasiant que siga o poguera arribar, ja et dic el que la major part de la humanitat confon amb l'amor veritable, l'amor digne, el del 11e seminari de Lacan, el que vivim amb la placidesa, tot tenint una gran afinitat amb la nostra estimada, amistat i sexe i sensualitat, el que no ens fa gelosia però sí una buidor si la perdem, ens trobem amb els carrers buits tots plens de gent si la perdem, és un amor digne. Bé seguint amb el teu relat veig que aquest amor busca que l'home, la dona siga més humà, potser és un amor del tercer tipus o no no ho sé però el cert és que per a estimar només en tot tipus d'amor ens fa falta només la persona estimada, d'una o una altra manera. Bé m'acomiade Brins espere que sigues feliç i per manca de temps no he pogut comentar-te els altres relats però estic fent pocs comentaris, espere tenir dues o tres horetes algun dia per cumplir amb els meus vosaltres amics. Un fort petó de Vicent Alba.

  • Hi ha vegades...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 24-03-2009 | Valoració: 10

    ,,,que estimem un home o una dona altiva, que ens fa mal o que ens ignora, però si més no som amb ella, és el que hi ha, no és com voldríem però hi és. Jo crec que hi ha tants tipus d'amor com de persones, saps que un segment és infinit així els tipus d'amor són infinits però cal classificar-los en cuatre tipus, l'amor de la prostituta, és l'amor de la bellesa, el sexe, y allò especular tot junt, a banda del del poder, està l'amor especular, el del narcissisme de veure una dona o un home bonic i sentir que l'envegem, com l'envidere llatí o l'etern femení de Goëthe, una mena de voler d'ella el que els altres volen que vulguem, un altre és l'amor del macarró amb la prostituta, que és una mena d'amor de mare, en el que guanyem aquella dona llevant-la d'un altre home, és un amor animal, fort en intensitat, el que la major part de les persones anomenen el veritable amor, a mi no em val, certament, és l'amor del neuròtic, l'amor que busca matar el pare per quedar-se amb la mare, pare i mare simbòlics, vèncer un home que representa el pare per guanyar la seua dona que representa la nostra mare, no, no em val per molt fort i extasiant

  • Aquest "tu a tu"[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 23-03-2009 | Valoració: 10

    Quan he llegit "sóc com tu" m'he sorprès. Em pensava que era una poesia més desesperada, però almenys trobes el foc càlid de la presència. Però titules el relat "Almenys...". Això deu voler dir que hi manca alguna cosa en aquest tu a tu. Suposo que la pedra, dins l'amor, fa més difícil trobar allò que es cerca de debò.

    Un petó d'esperança.


    Sergi

  • Inspiradíssim![Ofensiu]
    Cendra de flor | 20-03-2009 | Valoració: 10

    Aquest poema és bell i delicat com la flor d'aquest quadre. M'encanta el poema!

  • distància curta , buit enorme.[Ofensiu]
    Avet_blau | 20-03-2009 | Valoració: 10

    Sentiments de fred, gelor,
    de distància física curta ,
    però de un buit enorme de pensaments.

    Companyia al costat,
    sense calidesa,
    amb un fredor que fa mal,
    però malgrat tot, hi es.

    Avet



  • Xantalam | 19-03-2009

    Poema de bones sonoritats i ritme, preciós al llegir-lo en veu alta. Em deixa un regust trist i fred, de pèrdua.

    Gràcies pel comentari, espero continuar llegint molts poemes teus,

    Una abraçada,

    Xantalam

  • S'hi barregen...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 15-03-2009 | Valoració: 10

    a parts iguals la cruesa i la tendresa de sentiments que dubten i que saben que són entregats sense resposta, sense cap interacció. L'amor hauria de tenir sempre un mirall on reflectir-se. Preciós poema, brins.
    Una abraçada

  • Una gran veritat[Ofensiu]
    Melcior | 14-03-2009 | Valoració: 10

    res que valgui la pena és fàcil d' aconseguir .
    Endavant ! amb la teva lluita .

  • Molt bé. [Ofensiu]
    Alberich | 14-03-2009 | Valoració: 10

    Bonics i durs versos, que evoquen amor i mort (les dues velles amigues de sempre).
    M'encanta la contundència i eficàcia dels mots que empres, i la seva musicalitat.
    "Camino pendís escarpat i dur
    vers terra bla on descansar;
    només m'atura la pedra aspra
    la sorra freda, que dorm en tu"...
    No es pot dir més en quatre versos.
    Felicitats i endavant.
    Cordialment,
    Ramon

  • Que maco![Ofensiu]
    bruNa | 10-03-2009 | Valoració: 10

    m'ha encantat el poema. És molt bonic, escrius molt bé.

  • Celebro[Ofensiu]
    franz appa | 07-03-2009

    Vaja, celebro haver estat involuntàriament endeví del destí del personatge que des l'arrauliment desperta al crit de la pròpia llibertat.
    (Potser un crit que algun cop veurem en algun poema teu, tot i que en general solen ser, em sembla, més tendent a la contenció i a una certa fragilitat -tal vegada com la teva pintura, com les flors que abunden en els teus versos, delicades i tendres, encara que dd'aroma penetrant i perdurador).

    Una nova abraçada,
    franz

  • Benvolgut Franz-Appa,[Ofensiu]
    brins | 06-03-2009

    Em preguntes si és conformisme aquest sentiment que descric en el poema, i que jo, personalment, mai no he sentit.
    Doncs sí, que era conformisme per part de la persona que el sentia, però, sortosament, va tenir una durada molt breu. Va morir, com tu molt bé dius, amb un "crit fort" ple de força i vida, un crit de LLIBERTAT.
    El poema tan sols pretén reflectir aquells moments de dubte i d´angoixa que, molt sovint, antecedeixen una separació.

    Moltíssimes gràcies pel teu comentari, sempre és per a mi un plaer rebre paraules teves.

    Una forta abraçada

    Pilar

  • Conformisme?[Ofensiu]
    franz appa | 06-03-2009

    Espais durs que són refugi contra inclemències superiors. Commou i alhora enerva la tristor que desprèn aquest poema, que sembla remetre a una vitalitat esgotada i a un conformisme que frega la humiliació.
    Així, moltes vides es deuen corsecar en el contacte íntim amb el repudi i la sequedat de l'altre.
    Així, pots sentir, de fet, arribar la lenta forja interior de la rebel·lia. I esperes que esclati el crit fort, i amb ell la força i la vida. I la llibertat, veritable condició de tot amor.
    Salutacions,
    franz

  • Un amor perdut?[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 05-03-2009 | Valoració: 10

    Aquest poema sembla dedicat a la persona morta, a la que ja no hi és i que no tornarà mai més, per això l'has de buscar a la terra, a les pedres, on la sepultura t'apropa a ella. Bonic i entenedor.

  • Almenys[Ofensiu]
    ESTEL | 05-03-2009

    et trobo dins la teva duresa.
    Silencis, fredor, distàncies; és què no veus que sóc aquí?, diges-me almenys si no m´estimes i marxaré.
    Quan difícil és marxar si en el fons saps què pot ser un amor correspost.
    Un crit a l´amor, preciós poema què surt de dintre.

    Una forta abraçada, cálida i sense silencis

  • Diuen [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 05-03-2009 | Valoració: 10

    que estimar és donar sense demanar res. Quant d'amor traspua aquest bellíssim poema!
    M'ha encantat!
    Una abraçada
    Nonna_Carme

  • Rellegint el poema...[Ofensiu]
    Núria Niubó | 04-03-2009 | Valoració: 10

    he oblidat la valoració !
    Núria

  • "Almenys et trobo, sóc amb tu" Almenys ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 04-03-2009


    Si a pesar del silenci, de l'aspror , de la fredor, de la cruesa si a pesar de tot , podem ser amb qui estimem , podem arraulir-nos dins el seu cor, de ben segur que amb el nostre amor aconseguirem fer parlar la mirada i entendrir la rudesa.
    Almenys sóc amb tu !
    Preciós poema, que demana en silenci i a crits una mica d'amor.
    Uns versos durs ens dibuixen la tendressa d'algú que sap donar amor sense esperar resposta.
    Aquest poema em transporta a aquell meu , al que tu per cert ja em vas fer un commovedor comentari, "Una engruna d'amor"
    Gràcies pel teu darrer comentari tant emotiu.
    Una càlida abraçada,
    Núria


Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: