Alexitímia (o Confidències)

Un relat de: deòmises
Arribes al bar amb l'ànim d'un cor que, imbuït per una alexitímia extrema, encara té presents les passades cartes d'un amor esgrogueït, enterrades a l'últim calaix de la còmoda. Però, en veure en Cóssimo, enmig de la cridòria, tot llegint, com de costum, deixes la ment en blanc enmig del trasbals que et provoca. El mateix que t'ha fet oblidar una de les regles bàsiques del Centre: No es permeten vincles afectius entre el personal del Centre i l'alumnat. Allà imparteixes classes d'ensenyament i perfeccionament de la llengua dels signes. Perquè ell és sordmut. I sempre et provoca un somriure quan dibuixa les lletres amb les mans i les perfila en els seus llavis silenciosos. Aquelles ganyotes mitiguen la part tràgica del seu aïllament.

En veure't, la seva mirada s'omple de llum i les seves mans balbucegen una salutació que contestes ràpidament. El seu rostre és increïble, inclús quan forma la histriònica circumferència que correspon a la o, i t'ha fet perdre el seny com mai ningú havia aconseguit abans. Entre signes que resumen accions i paraules escrites damunt del quadern que sempre duu a sobre, us enteneu cada vegada millor. La seva atenció el fa progressar i et satisfà veure resultats. Per això, quan obre els ulls verds i eixampla la palma de la mà, l'entens a la primera i atures els teus moviments espasmòdics i nerviosos. De la seva bossa extreu un paquet embolicat amb paper de regal i t'emociona.

És l'única persona, tret de la teva família, que s'ha recordat que avui és el teu aniversari. I, abans que els teus dits tremolosos desfacin l'embolcall, l'abraces amb efusió. La proximitat et provoca reaccions que desconeixies, amb sentiments que no recordaves, i perllongues l'abraçada. No et fa res aguantar-li la mirada i traçar les lletres d'un t'estimo que havies emmudit pel desamor. Ja et sents lliure del llast d'aquelles cartes, i saps que el besaràs amb desig i t'adonaràs que aquests llavis, que et mantenien despert i estrany, són tan excitants com els d'una dona.

Comentaris

  • Invitació "Comuniquem-nos!"[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda

    Com a finalista del VI Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
    ens complau convidar-te a la II Trobada ARC de Literatura en Català
    i a l'acte de lliurament de premis i presentació del llibre "Comuniquem-nos",
    on es faran públics els premis principals del concurs.

    Invitació

    Associació de Relataires en Català (ARC)

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Comuniquem-nos!” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COMUNIQUEM-NOS!, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Comuniquem-nos!” que s’editarà a finals de 2016 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ...............................................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Felicitats![Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 28-12-2015

    Felicitats de nou i per molts anys! És un relat magnífic. Molt ben narrat; gestos que contenen, en la seua senzillesa, una càrrega expressiva intensa. Mentre llegia, podia visualitzar-ho, quasi sentir-ho... I m'arribava així, sense cap dificultat.

  • Personalment[Ofensiu]
    Endevina'm | 27-12-2015

    i un cop llegits tots els relats triats, i d'altres que no, al meu entendre aquest és el que té un nivell literari més alt, i si no em creus, torna a llegir el primer paràgraf, és genial literàriament parlant. I és que a sobre has descrit una història interessant i ben narrada que facilita d'entendre cada part del relat, sense fe-nos pensar gaire, cosa que et dóna un avantatge considerable envers altres relats més rebuscats... com el meu, em sembla.


    Felicitats Lluís-deòmises!!
    Fent créixer el teu mite literari, no t'aturis!

    Ferran

  • Molt bo![Ofensiu]

    Un relat que dóna una lliçó que encara que sembli que no, avui dia encara no està gens acceptada. L'amor no entén ni de sexes, ni races, ni de les pròpies capacitats de cadascú, és quelcom molt més profund. Felicitats deòmises, de nou superant-te en cada relat. Bones festes.
    Edgar

  • Diuen[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 16-12-2015

    que l'ésser humà és més feliç estimant que essent estimat. Però, si a més a més és correspost com en el cas del teu relat, la felicitat és majúscula.
    Un relat que ens parla d' erotisme amb elegància i sensibilitat.

    Quan em vaig acomiadar de Relats ho deia molt sincerament però he vist que estava equivocada :Estem vivint unes circumstàncies familiars molt difícils i i necessito la vostra companyia.
    No saps com vaig agrair la teva crida a la resta de relataires.
    Una forta abraçada, benvolgut deo.

  • Transgredir[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 16-12-2015

    normes, escoltar veus internes, renéixer amb l'arribada d'un nou amor...
    Comunicar-se mitjançant els signes, i més valuós encara, amb el llenguatge de la mirada. Romanticisme en estat pur, ben portat, i amb un tancament que m'ha agradat molt per inesperat, per autèntic. I per confidencial!
    L'enhorabona, dèo!

  • precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 10-12-2015 | Valoració: 10

    Un bon relat

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306570 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978