Autoria

El vell artista observava amb por aquell llenç tan blanc. Comptava els dies que li fugien sense haver creat res. Una mà va insinuar-se-li al costat i amb tota la tendresa que era capaç d’emetre, li va agafar la seva i la va fer lliscar sobre la paleta de colors.
La creativitat s’enfrontava a la realitat.
Les mans, el gest i la mirada es conjuntaven en un no-res. El llenç s'omplia de colors pinzellats. L'artista, sense acabar de saber si era ell qui conduïa el pinzell, va obrir la ment a la imaginació.
Per un moment, forcejaren les dues mans. Se n'imposà una. El quadre era acabat, ara calia esbrinar qui el signava.