Els Follets de casa

–– Casundena els follets, ja hi tornen a ser! No trobo el raspall del cabell enlloc. Ja no sé on buscar-lo. M’hi ajudes, Josep?

Feia anys que en aquella casa s’hi havien instal·lat uns follets entremaliats, als quals els divertia amagar les coses i atabalar la Carme durant uns dies fins que al final aquell estri li tornava a aparèixer allà mateix on ella l’havia deixat.

La Carme s’havia acostumat a no patir per la pèrdua. Sabia que tard o d’hora allò apareixeria, i si no patia estava convençuda que els follets no s’ho passaven tan bé i desistien d’amagar-li les coses que estava utilitzant.

––Mare, ja he trobat el raspall ––diu en Josep–– Estava en un altre calaix del tocador on el deixes normalment.

––Ai, aquests follets són uns trapelles! Sempre igual, no es cansaran mai.

Tota la vida, en Josep havia après a conviure amb els follets de casa i a gaudir d’aquella fantasia. Però ara era diferent. La mare s’havia fet gran i els follets feia temps que s’havien cansat del fet que ella no els fes cas i havien desaparegut.

Ella no ho sabia. Però en Josep sí, i veia com cada dia la memòria li feia males passades i l’Alzheimer l’anava atrapant a poc a poc. Uns altres follets havien entrat.

****
Microrelat per a participar en l’XI CONCURS DE MICRORELATS ARC A LA RÀDIO "GÈNERES NARRATIUS". El tema del mes de novembre és: Fantasia.