MELOREPTE42: Ohne Dich, de Rammstein

Filferro (a les pregoneses)

Passes enrunades perfan el silenci,
amb la goma de botes que caminen
llustrades, sobre el fang de les trinxeres

Allà envien els joves, a morir sota les bombes,
a matar sobre camps de cendres,
travessant l'imperi clivellat de la tristesa.

No canvien les sangs,
sempre són les mateixes
barrejades sobre el terra polsegós
de l'inclement camp de batalla.
El dolor té el mateix nom allà on se'l troba,
tothom el coneix i és pronunciat
amb tancats de filferro a les pregoneses del cor.

I moren els joves sota les bombes,
els seus cossos destrossats endins la roba,
fumejant encara amb rebles de metralla,
colgant els ulls en llàgrimes d'infant

No vull estar més sense tu,
ploren veus a les palpentes,
les cartes escrites amb lletres ferides
desapareixen entre els focs roents
d'aquelles guerres.

SYG

He destil·lat per tu pols i verí
Als vorals erms de l'erta matinada
Amb la desperta veritat desvetllada
Que ja no ets meu, que no tenim destí.

Com endolcir el calze del camí
Quan la breu petja és feblement deixada
Damunt el llot, amb la passa esgotada
Per no albirar mai les llums del matí?

Tot jeia dins la teua deu de mar
El madrigal, la veu, la nota esparsa:
Fores la música, la nau on sotsobrar.

Amb gest planyent, cante sense esperar
Que el meu lament s'enlaire amb vol de garsa
I que al teu si s'arribe a arrecerar.