COMENTARIS AL 7È REPTE POÈTIC

Estimats amics, com sempre, m'ha estat molt difícil fer comentaris sobre poesia. Per això, no em tingueu en compte les deficiències o desencerts.

Ha estat un plaer llegir-vos a tots. Moltíssimes gràcies per la vostra creativitat i la vostra riquesa.

Un petó,
Carme

COMENTARIS AL 7È REPTE POÈTIC

Nit tancada. deomises

En el teu poema reculls la sensació d'estancament del quadre, com si els personatges fossin presos d'un espai delimitat, on han estat col·locats lluny de la seva realitat, substituint-la. Reveles les coordenades del suburbi i ens desplaces cap al seu destí amb aquesta "nit tancada". Preciós.


Així doncs. Bruixot

Un poema que ens neguiteja per la força que l'empeny, des de la primera frase, sense un respir, cap al final, amb un impuls de tramuntana. I des de la primera paraula fina a la darrera en sortim canviats, rendits en la seducció d'aquesta força que el poema posa en marxa, amb un compàs de nou. El nou compàs d'un món profús que "s'asseu a l'escala" i "la fa petar". Impressionant.


El regne de l'Àngel de Harlem. llampec

Voldria destacar d'aquest poema el llenguatge i les imatges, la tria acurada dels verbs i la manera de transportar-nos a l'escena amb aquest "recordo", que li dóna un aire mític. Hi ha també un canvi, una evolució, un nou pla que s'enceta amb aquest "si per un instant tot és calmés..." fins arribar a allò que vol dir-nos el poeta, íntimament. Interessant.


Blues. Ginebre

El teu poema toca l'ànima de Harlem, la pèrdua que duu dins seu la seva gent, aquest trobar-se en un escenari aliè, perquè en el fons és una altra cosa, perduda ja per sempre. Per això aquest blues que s'alça tan amunt que toca el cel, que busca que les estrelles l'il·luminin. Ple de sensibilitat.


Èxode permanent. angie

Un poema de sensacions entre les quals destaca "la flaire de la cuina del sud". M'ha semblat una troballa excel·lent. Un poema que reflecteix molt bé l'estranyesa d'un poble en un indret del qual n'està desarrelat, i on, a més, hi té "els somnis de llibertat trencats". Delicadesa pura.


Mirades de color. kispar fidu

En el teu poema vas més enllà de l'obra pictòrica i fas un retaule en el qual hi expresses, poèticament, una saviesa que ja tenies, anterior a mirar el quadre. Una saviesa que remarques amb l'expressió d'aquestes "càlides mirades... marcades per la por". Agosarat.


Ulls de porcellana. Francesc Arnau Chinchilla

En un poema de pocs versos fas un recull de tota la història del poble negre d'Amèrica. Des d'aquest "teatre" en què són "actors i espectadors alhora" fins aquest "demà" que aventures. La composició dels versos és escollida i idònia. Un poema arriscat i efectiu.


Negres. gypsy

El teu poema és un cant de glòria al poble negre, com una lletra de gospel, per restituir-lo de tot el dolor, i fer-lo sorgir de les tenebres en què ha estat submergit. En el teu poema, alhora, fas un cant del desig de formar part d'aquestes "rialles com un tro esmicolant el silenci" perquè aquest poble duu al seu si una joia genuïna en la qual ens volem encarnar. Altament poètic.


Al·leluia Kirieleison. atram

Aquí el subjecte de tot el poema ha esdevingut "el poble negre", i explica, des de la distància que confereix la ironia, expressada magistralment amb aquest Al·leluia Kirieleison, els avenços d'ençà l'esclavitud fins a convertir-se en ciutadans. Ciutadans de ple dret? No!, "de fireta", diu un alè ple d'amargor. Intel·ligent.


Sosté el somni. Robert Conway

Bé, el primer que cal destacar és la forma magistral de ritme i rima i l'altíssim clima poètic que aconsegueixes amb aquest poema inclassificable. Cada paraula que forma un vers, cada vers que forma una estrofa, cada estrofa que forma el conjunt del poema està escric amb un únic propòsit: expressar-nos l'ànima d'aquest suburbi que per damunt de tot "sosté el somni". En aquesta frase recau tot el voler de l'existència, de cada un dels personatges i de la seva relació entre ells mateixos i l'univers amb què conviuen, per a la qual cosa cal també voluntat. És un poema que dóna pinzellades de la individualitat dels personatges que apareixen a la pintura. Descomunal.


La nocturna ciutat. Noell

En la primera estrofa del teu poema destaques la joia de viure de la gent, una joia volguda i desitjada en una nit d'esbarjo en la nit de la ciutat. Una ciutat que "s'anima", a la qual recorre una ànima. Versos curts però molt ben expressats.
En la segona estrofa ens reveles un nou coneixement: la gent vol distreure's i animar-se per oblidar les penes "de les quals mai podrà escapar". Aquests gir greu, enfront la lleugeresa alegre de la primera estrofa ens deixa una mica desconcertats. I ens quedem preguntant-nos: per què no en podrà escapar? Per la seva condició particular de negres o per la seva condició general humana? Molt encertada la troballa "voraços tigres". Ets un poeta i has de seguir escrivint.