REPTE XII: comentaris

Repte XXII

Tema:"Supersticions desbaratades"

Extensió: 200 paraules (màx.)

Paraules: espàtula, flamenc/a (acceptant qualsevol dels seus significats, literals o figurats), joc, fúcsia(com a adjectiu).



Kispar fidu:

200 paraules exactes. Bona feina.

En general és un bon relat, tot i que no s'atén del tot al tema; recorda que el jurat sever i exigent volia llegir sobre Supersticions Desbaratades, és a dir descomunals, histèriques o molt frikis. La superstició que planteges està bé, però no li dones massa joc. El final és potser el que menys m'ha agradat (segurament per temes subjectius sobre la meva desastrosa vida sentimental); tot i així, li hauries pogut donar joc al tema: si té por a les coses desconegudes, podries haver-ho fet servir per insinuar una conseqüència -com la por que li hauria de fer l'amor de la Neus.
El fet que hagis clavat les 200 paraules em fa pensar que potser se t'ha fet una mica curt, amb la qual cosa hauries pogut afegir aquesta subtil gràcia que hauria arrodonit una mica més el relat. Hauries pogut prescindir, en canvi, de posar quina excepció de flamenc volies usar (s'entén per context).


Biel Martí:

200 paraules exactes. Així m'agrada.

Uses figures molt recorrents en l'àmbit supersticiós per descriure a en Bertran, això potser és el que menys m'esperava de tu (i per tant el que menys m'ha agradat). Salves completament el relat, però, reunint-les totes juntes en un sol ésser supersticiós, i amb el molt bon toc de gràcia del flamenc i la guitarra; aconsegueixes aquí la desbaratamenta que demanàvem. Em dóna la sensació que t'ha estat fàcil per algun motiu, potser perquè sembla que tot quadra; fins i tot el final, que està força ben trobat.
Les paraules estan ben col.locades i no semblen un requisit a complir. Molt bé, mestre.





Leela:

204 paraules. Però hem decidit valorar-te igualment.
Recordem a tots els participants que aquesta vegada, i venia especificat en les bases, el màxim de paraules eren 200.

Ho tenies fàcil Leela! No necessites més paraules per tenir un relat rodó i hauries pogut prescindir perfectament de 4 de les que has usat.
Un relat que no busca l'aspecte còmic fins just el final, on dóna un gir inesperat que ho fa quadrar tot en el tema que demanàvem. No ens expliques, però, una superstició gaire desbaratada. No obstant, és destacable alguna figura poètica que has usat combinada amb les paraules demanades (i ben col.locades), que dóna força a aquest relat d'un fet quotidià amb un final graciós.


Josep:

200 paraules exactes. I molt ben usades.

Destacable per la seva originalitat, en que s'ha relacionat directament amb el repte a través d'un malson. La superstició desbaratada, s'entén que és la d'oferir sacrificis humans, però no ens expliques el perquè.
L'història està molt ben plantejada i les paraules usades també, excepte flamenc! Et dic el mateix que a kispar fidu: no cal que ens expliquis què és el flamenc perquè s'entén per el context (tal i com ho has posat, es descontextualitza del sentit del relat i queda una mica rollo ‘definició de diccionari').
M'agrada la part del ritus, amb els tambors tronejant i el cop d'espàtula (que donem per vàlid perquè en els somnis tot és una mica surreal. Recordem, però, que tot i que l'ús del somni dóna gràcia al text, és un recurs una mica fàcil per acabar relats raros).


Foster:

202 paraules. Tot en tu és imprescinsible?

Molt bona feina. La descrpció d'en Juanes és excel.lent, molt i molt bona. Encabeixes les paraules com ficades amb... espàtula. Deixes, però, la superstició desbaratada una mica despenjada: no és ni molt desbaratada ni molt lògica. D'acord, li fa pànic el color negre al Juanes (això té gràcia, després de semblar un ‘tipus dur' ;-)), però voldria saber com s'ho fa per matar el negret-negrot, amb aquest pànic. Una mica més de profunditat psicològica en l'assassinat hauria estat bé, tot i que ja veiem que et falten les paraules.
Ah, finalment t'haig de dir que m'encanten els gats i que sóc animalista. T'ha tocat un jurat certament parcial!


Qwark:

200 paraules. M'agrada aquesta precisió.

Bé, l'he hagut de llegir 3 vegades per entendre'l. Ets certament un especimen estrany, qwark.
L'estructura de l'història és confusa, si bé molt bona -boníssima- i ben pensada. És, però, per un relat de 300 paraules mínim. Tanta informació i deduccions per un jurat mandrós i per uns lectors que volem una cosa una mica més senzilla, és molt feixuc.
Les paraules estan ben encabides, això sí, fins i tot flamenc crec que és acceptable com a recurs per descriure el context del científic. També m'agrada com has encabit la paraula joc.
L'únic que em desagrada, però, és que el tema està agafat una mica amb pinces i que l'última frase podria estar més ben aconseguida, potser per simplificar-nos la comprensió als que som simples mortals.
Molt bona feina, en tot cas!


Xesco:

39 paraules. Quasi tot dit, menys el més important.

Xesco, benvingut als reptes. Has fet una molt bona síntesi del que es demanava, encabint totes les paraules en només 39, cosa destacable. M'agrada la pinzellada fúcsia en la que plasmes el flamenc: molt ben trobat. Et deixem, però, les 161 paraules perquè ens expliquis una superstició desbaratada. La por del flamenc no ens convenç.
Sabem, però, que faràs més aparicions estelars als Reptes; tens fusta!!!



i el guanyador és...