Cercador


Llista categories

Recomanats editora

Veure tots

Detall intervenció

RPV 140: UN PARELL DE BOTES

Intervenció de: joandemataro | 25-08-2010


Photobucket

Parell de botes



Autor: Vincent Van Gogh
Data: 1886
Museu: Museu Nacional Van Gogh
Material: Oli sobre llenç
Estil: Neo-Impressionisme



La situació econòmica de Van Gogh no era gens bona, havent de ser mantingut pel seu germà Theo durant tota la seva vida. Entre tots dos havien signat un "contracte" segons el qual en Theo avançava els diners a Vincent a compte de la venda dels quadres d'aquest. Aquesta escassetat econòmica motivarà l'absència de models amb els quals treballar pel que Vincent emprarà els seus objectes més personals com a elements de la composició, elaborant una àmplia sèrie on les seves botes seran les protagonistes, abandonant els objectes tradicionals del Barroc.
Les dues velles botes se situen en el sòl, prenent aquest una tonalitat groguenca per efecte del potent focus de llum que il·lumina al parell de sabates, consumits i desgastats, representats amb una pinzellada tremendament solta i empastada. El pintor ha de recollir en els seus llenços el que li envolta, seguint les teories del Realisme que tant va admirar gràcies a Millet.

Aquesta obra, que pertany als primers treballs de Van Gogh, quan encara no havia marxat a la Provença, es tracta d'una oda a un parell de botes desgastades, brutes i velles. Els detalls insignificants, com sempre...

Bé doncs, aquí teniu la meva proposta. Un poema per participant, data límit per penjar els poemes el dimecres 1 de setembre a les 17h de la tarda. Espero que aquestes botes velles us facin caminar molt pel món de la inspiració…
I a tots i totes les que aneu acabant les vacances animeu-vos a tornar a crear, segur que ho trobeu a faltar, oi ?
Una abraçada mataronina
joan

Respostes

  • Feu servir aquest...
    joandemataro | 25/08/2010 a les 18:57
    [Respondre]

    si heu de penjar algun poema, no anava gaire a l'hora el web aquesta tarda.
    fins aviat
    joan
    • Velles botes
      diamant | 01/09/2010 a les 16:35
      [Respondre]

      He gosat, amatent, recórrer tota terra,
      he anat a ciutats clares, he vist foscos ravals,
      i he arribat, també, a ribes marineres
      i, temorosa i tímida, davant del teu portal,
      home de les mans tendres, sendera primordial.
      I he tornat al país on els meus ulls s'obriren,
      a l'estimada terra de grànul i corall,
      on ressona la llengua que desgrana la vida
      vessada d'una xicra d'abundor zenital.
      I asseguda a la cambra, feliç en l'hora quieta,
      en un racó de llum us he vist, personals,
      botes de cordons, velles, que en tot el meu trescatge
      per extensos paratges, heu estat essencials.
      Dins la vostra fondària de dia m'endinsava,
      i ara teniu forana l'essència de mi.
      Com una altra pell meva heu estat les companyes
      dúctils i adaptables del meu ample existir.
      Prestes a caminar, expectants, reposades,
      a les remors de places prompte voleu anar.
      I espereu que jo us calci per tornar a prendre vida,
      i sóc jo qui confia en el vostre alenar.



  • Bagatge
    Filalici | 01/09/2010 a les 13:50
    [Respondre]

    He caminat tots els anys,
    tots els dies de la meva vida.
    He cercat amors i plaers,
    he anhelat glòria i riqueses.
    He somiat, més que altra cosa,
    poder pintar
    fent brollar de les meves mans
    immensa bellesa.
    Per això he recorregut
    tots els paisatges.
    He caminat amb el cap alt
    i a la fi, capcot,
    no tinc altre bagatge
    que unes botes gastades,
    i els peus nus de companyia
    pel darrer viatge.
  • Cels inexistents (fora de concurs)
    gypsy | 01/09/2010 a les 22:51
    [Respondre]

    En la pell gastada i fidel
    de les petjades que duc
    a les espatlles d'una ombra
    que em segueix en silenci,
    he bastit tot el meu món
    cercant la delicadesa
    en una paleta de color
    que se'm fa insuficient;
    Tan sols puc fer camí
    enllà d'aquestes botes
    que em són properes,
    mentre busco cels inexistents.



    (fora de concurs, estic amb molt poca connexió)

    petons
  • Cels inexistents (fora de concurs)
    gypsy | 01/09/2010 a les 22:51
    [Respondre]

    En la pell gastada i fidel
    de les petjades que duc
    a les espatlles d'una ombra
    que em segueix en silenci,
    he bastit tot el meu món
    cercant la delicadesa
    en una paleta de color
    que se'm fa insuficient;
    Tan sols puc fer camí
    enllà d'aquestes botes
    que em són properes,
    mentre busco cels inexistents.



    (fora de concurs, estic amb molt poca connexió)

    petons

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats