UN POEMA QUE M'HA AGRADAT MOLT.

M'agradaria compartir-lo amb vosaltres!

SICÍLIA LLUNYANA

Com et plany
ara que t’he perdut
Sicília dissortada,
perquè no puc venir
a veure la gent
de la meua terra;
i els cent pobles,
i els mil jardins,
i els ulls lúcids
de la jovenalla;
i els rostres xuclats
i negres pel sol
dels vells jornalers,
i els ulls fondos,
i els cabells desfets
de mares ploroses
sota xals negres
al llindar de les portes
que esperen els fills.

Com et plany
terra meua llunyana:
esbatane els ulls
i no et veig mai;
estreny els braços
i no ets amb mi;
cride, et cride,
i em respon només
l’afany amarg
d’aquest cor trencat.
Cançons de xicons
i carreters
per les carreteres;
calor i pols
a les bardisses
i figueres de pala
amb el borrall al cap;
ulls furtats
de xiques verges
entre fulles i branques,
i cabassos de taronges
i paneres de raïm
i gerres a coll
amb la gota freda,
i veus de lluny...
“Aigua va!”.
I flors als cabells
i flames al cel
i Sicília, Sicília arreu.
Com et plany
terra meua llunyana.

Ignazio Buttitta (Bagheria, Palerm, 1899-1997)