Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Robant els somnis
Intervenció de: Caristia | 29-08-2008
Quanta gent ha mort avui en va
Per intentar el cel poder tocar
O a una estrella poder arribar
I quants han fracassat tan enllà.
I es veu ferit per eixes urpes
I l'home amagat en una pell de gat
La societat cruel el cor t'ha tocat
L'enveja ho fa d'aquestes formes.
I l'home corrent no podrà volar
Si ho farà el cor que somriu lliure
Però la força volen apagar.
Han trencat el seu cor al bategar
Entre urpes ara tindrà que viure
El cel de perles no podrà tocar
Respostes
-
ampliar la pena de vides
perunforat | 26/08/2008 a les 13:07
ampliar la pena de vides
fiblo el terra contundent
encara em tremolen les potes
"ruc,poruc gat atontat"
sentia dir-me
i m'he atabalat
amb instint felí,
de durada secundera,
m'he llançat com un afamat
a queixalar l'amic moixó
com un autèntic indomesticat
pobre Piulet
l'he sentit grinyolar
i amb força he aixafat,
amb dents de segona creixença,
un intestí ara ja esmicolat
merda de consciència
m'ampliarà la pena de vides
i segur em quedarà atravessat
però fa lleig escopir un amic
com si no fos bó ni per ser menjat
-
Correcció RE: ampliar la pena de vides
perunforat | 27/08/2008 a les 10:30
ampliar la pena de vides
fiblo el terra contundent
encara em tremolen les potes
"ruc, poruc gat atontat"
sentia dir-me
i m'he atabalat
amb instint felí,
de durada rabent,
m'he llançat com un afamat
a queixalar l'amic moixó
com un autèntic indomesticat
pobre Piulet
l'he sentit grinyolar
i amb força he aixafat,
amb dents de segona creixença,
un intestí ara ja esmicolat
merda de consciència
m'ampliarà la pena de vides
i segur em quedarà travessat
però fa lleig escopir un amic
com si no fos bó ni per ser menjat
-
Lament de soldat
Carme Simó | 27/08/2008 a les 13:25
Cicatrius damunt la pell,
un regust aspre de terra,
el meu tret que encara xiula.
Qualsevol miol o piula
em recorden que a la guerra
vaig ser gat i vaig ser ocell.
-
El gat i la coloma
F. Arnau | 28/08/2008 a les 11:03
I
El gat domèstic
s'ha fet feréstec,
ha eixit a caçar
amb urpes esmolades
i ha segrestat
la coloma de la Pau...
II
Els soldats alemanys
han entrat en Praga,
els aliats es preparen
per repel·lir els atacs,
bufen vents de guerra,
colomes ja no hi ha...
Gats contra gats!
Germans contra germans!
***
FRANCESC
-
El títol és: EL GAT I LA COLOMA... (Abril de 1.939) -No+
F. Arnau | 29/08/2008 a les 11:42
-
Odi ancestral
bocidecel | 28/08/2008 a les 11:03
Odi ancestral,
alimentes venjança,
vols urpes de sang,
envejes el vol
d'una ànima
nascuda rebel
que no coneix la por.
Capes d'història
abriguen atacs
mai oblidats,
i el vençut
envigoreix i torna
i encara burxa
amb fibló d'esperança.
Gat altiu dominador
esfereïdor
esventres ocells,
ignorant
que volar es el somni
i no sap d'assassins
per que lliure, reneix.
-
Essencial essència
Xantalam | 28/08/2008 a les 21:33
...i vàreu marxar a corre-cuita
com qui fuig d'una fera...
Una llarga i grisa serp de tancs
entre la boirassa de pols
avança mortífera, decidida
esmicolant les pedres
aixafant els vostres camps
ja abandonats
- Tot això no, filla, només podem
endur-nos l'essencial...
Des de la finestreta de la fugida
veloç, caramull de matalassos
mires enrere.
Allà quedà per sempre
la teva essència
els llibres, les fotografies
els poemes.
I el teu pintallavis Rosada Innocència
-
Diàleg entre caçador i presa
Filalici | 29/08/2008 a les 13:42
No m'enlluerna el teu vol,
el segueixo amb ulls felins
i les meves urpes, llampecs assassins,
saben bé com atrapar-te.
Ocell, no cal que xisclis,
de mi no pots escapar-te.
Les teves urpes m'han mort,
els teus ullals han tallat
el vol lliure del meu cos alat
i no sé com escapolir-me.
Gat, no vull que em miris,
del teu instint jo vull fugir-ne.
-
Nota
Filalici | 29/08/2008 a les 13:47
Considerant quin és el termini d'aquest repte, em sembla que és gairebé segur que no hi seré durant el termini de votacions per dir la meva. Em sembla una mica injust participar en aquestes condicions, deixo en mans dels jutges el deixar el meu poema dins o fora de concurs.
Moltes gràcies i bon cap de setmana.
-
Lluita entre la foscor i la llum
ThomasTurner1985 | 29/08/2008 a les 22:24
La foscor clava les dents a la vida
I sagna la il·lusió del blanc cor
De vermell queda tenyit tot l'amor
Per sempre la carn viurà marcada.
I la mort grabada en la mirada
Maleirà l'esperança amb rencor
Doncs li han robat el seu gran tresor
La passió ja quedarà callada.
El vent s'emporta totes les plomes
Que són els sentiments que van fugint
I les hores que avui enyores.
Ja no tornaràn de les estrelles
El mal avui t'ha anat descobrint
Ja totes les esperançes mortes.
-
Robant els somnis
Caristia | 29/08/2008 a les 23:29
Quanta gent ha mort avui en va
Per intentar el cel poder tocar
O a una estrella poder arribar
I quants han fracassat tan enllà.
I es veu ferit per eixes urpes
I l'home amagat en una pell de gat
La societat cruel el cor t'ha tocat
L'enveja ho fa d'aquestes formes.
I l'home corrent no podrà volar
Si ho farà el cor que somriu lliure
Però la força volen apagar.
Han trencat el seu cor al bategar
Entre urpes ara tindrà que viure
El cel de perles no podrà tocar
-
una altre vida arrebasada
Gilgamesh | 29/08/2008 a les 23:34
Rere la máscara la mort esperant
Amb aquella furtiva mirada
Obre la boca de vida podrida
I es fa amb el cor de l'ocell en un instant.
Ens persegueix el gat que ens vol matar
Esta preparat ajagut al racó
On la foscor seduiex amb temptació
El seu miol ens ha fet callar.
La cua llarga nostres cadenes
Les plomes que són ilusions el vent
Se les emporta amb les seves marees.
La terra de sang queda banyada
L'assasí torna a dormir al seu cau
Una vida més que mor perduda.
-
TANNKA A LA MORT INNOCENT
UkioKagayama | 29/08/2008 a les 23:46
TANKA
La mort apareix
Rere una máscara
I seves urpes
Es claven en aquest cor
Que morirà innocent.
-
LIRA: ON S'AMAGA LA RENCOR DE L'HOME
Europa | 29/08/2008 a les 23:55
LIRA
En la mort ta mirada
Reflexant-se aquest fred en el cor
Avui que mor la vida
I comença el dolor
S'amaga l'home dins seu el rencor.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- TIC, TAC, TIC, TAC... (8 comentaris)
- Per un SOMRIURE sincer (2 comentaris)
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (7 comentaris)
- La llera del riu té set (2 comentaris)
- Ens som refugi (3a part) (1 comentaris)
- CAMINS D'ELBA (3 comentaris)
- Un “don Juan” de 90 anys (2 comentaris)
- La neta de “los Americanos” (14 comentaris)
- Aquella tarda (4 comentaris)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (3 comentaris)
Nous més llegits
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (13061 lectures)
- Vint nanoocurrències sobre SÍ O NO? [temps real de lectura: 2 minuts] (503 lectures)
- Capacitat per Decidir (377 lectures)
- La bellesa d'un gest (327 lectures)
- El Cosmos Perenne presenta una part (una auca) del seu passat Stoer: presentem ''L'auca del frikonaire ''gamberru'' (amb notes) '' (239 lectures)
- 3cosos 3energies (183 lectures)
- Turuta (127 lectures)
- Obashim i Misaki (14). El retorn de la Misaki Manaka al seu temps. (121 lectures)
- El nombre e i la mare que el va parir. [temps real de lectura: 40 minuts] (99 lectures)
- Aquella i moltes més. [Temps real de lectura: 2 minuts] (99 lectures)
Nous més comentats
- Capacitat per Decidir (9 comentaris)
- La bellesa d'un gest (8 comentaris)
- TIC, TAC, TIC, TAC... (8 comentaris)
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (7 comentaris)
- 3cosos 3energies (6 comentaris)
- Aquella tarda (4 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SÍ O NO? [temps real de lectura: 2 minuts] (4 comentaris)
- M' agrada recordar la natura (3 comentaris)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (3 comentaris)
- Aquella i moltes més. [Temps real de lectura: 2 minuts] (3 comentaris)
Nous més votats
- La bellesa d'un gest (Agrada a 4 relataires)
- Veient el paissatge cada dia (Agrada a 3 relataires)
- TIC, TAC, TIC, TAC... (Agrada a 3 relataires)
- 3cosos 3energies (Agrada a 2 relataires)
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (Agrada a 2 relataires)
- Ens som refugi (1a part) (Agrada a 1 relataires)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (Agrada a 1 relataires)
- Del que vam ser , som i serem (Agrada a 1 relataires)
- Deixant-se anar (Agrada a 1 relataires)
- Ens som refugi (última part) (Agrada a 1 relataires)