Repte Clàssic DLXXI. Convocatòria: Fustiga el govern

LA MINISTRA.

Va ésser fàcil trobar totes les seves dades per Internet , però molt més inestimable l'ajuda del asesor més pilota de la ministra, Son tant simples els homes...
I allà estava jo, asseguda a la cadira de la ministra quan entraren ells dos, rient com dos adolescents ,la cara de sorpresa del Juan va ésser antològica , no poria ubicarme en aquelles instàncies , acostumat com estava a veurem al bar cutre de davant el super, ell bar a on m'explicava en funcionament del clavegueram del ministeri i totes les seves misèries , el bar a on intentava ficar-me ma per baix del uniforme, aquell bar tant poc digne per un "asesor" com ell. La "ministra" el mirava amb cara de confusió, intentant entendre que pasava.
La boca es va badar més quan vaig treure la "Purito" , una astra 300 del repadrí militant de la CNT, Miguel, mort a terres de França. Ella estava immòbil ,congelada. En aquest moment ell més que sorprès ,estava molt enfadat, com era posible ser enganat per una al.lota "reponedora" del super? que després de més de quinze dies de conèixer, encara no li havia fotut un clau.
Es va possar furiós, indignat -ets una truja, em digué amb els ulls desorbitats ,va ésser la seva darrera paraula, TRUJA ,trista paraula per aquell noi educat a escoles del opus, amb carrera i diversos màsters de les més il·lustres universitats castellanes i nord-americanes.
La bala li entrar ben enmig del front, deixant una obertura considerable al clatell, caigué desplomat amb la boca oberta. Per la "ministra" que en aquests moments ja havia donar via lliure al seus esfinteres, una al estomag no letal, no duraria massa, però el dolor seria insuportable.
l'espectacle era digne d'una portada de un diari de la capital, asseguda damunt els seus excrements i orins, amb la cara mullada de suor, i tota la sang tancant la estora iraniana, regal d'un constructor d'autopistes.
A cau d'orella li digué, quina ironia, excrements, suor, hemorràgies, que curiòs no?
NO PASARÁN! FILLA DE PUTA!
Vaig sortir per la porta del despatx, ningú es fixar amb la amiga del "asesor" tant familiar desde feia 15 dies.