Reflexió sobre el cor...

Com vaig expressar al meu relat sempre t'aixeques i veus el sol després del mal temps i penses ara em toca a mi però...

...he d'admetre que de vegades penso que és difícil reparar les miquetes del cor que has d'agranar a poc a poc i tornar a reconstruïr i que cada cop és més difícil fer-ho perquè els troços són més petitets per juntar-los de nou, és difícil tornar a confiar i tornar a donar eixe cor tot ple de pegats, badats i trocets apegats amb cura...

per a mi, és moment de fer el que deia el relat, pensar en ú mateix... simplement ho he pensat aquest matí mentre em fumava la primera cigarreta mentre llegia el relat d'Ainoa "carta per a tu", el qual recomano a tots els relataires.

M'he sentit molt identificada amb aquest relat, és francament genial.