RE: Reflexions després de Sudanell.

que bonic, Carles, això que dius..., ara mateix m'emociona pensar-hi...

Afegiré les teves paraules si no totes la majoria, a la crònica, citant la font està clar.

Molt de sentiment Carles!!

gràcies a tu Carles per venir, comparteixo l'emoció, els sentiments i l'agraïment que expresses

i aquest agraïment és extensiu a tots i totes els que vau venir

una abraçada ben gran !!
joan

Emocionant. A vegades penso, quan sento quelcom com el que dius: Sí, doncs? Fem alguna cosa, fem viure la nostra llengua? Potser sí que plana sobre nosaltres alguna cosa inexpresable, més gran que les barreres...M'agrada molt com ho dius. Sobretot perquè sé que ho sents.

Et comprenc, amic. Les emocions són quelcom que va lligat amb la satisfacció personal, amb els sentiments sincers, amb tot allò que ens recorda qui som i on volem anar. L’escenari ha esdevingut per tots nosaltres un hàbitat natural de la nostra biografia i l’atmosfera de ponent, aquell conjunt d’olors, sabors i colors que ens identifiquen amb la nostra manera de ser.

Quina enveja, sana enveja, he sentit en llegir la crònica, veure les fotografies i escoltar els poemes, tan ben dits, tan ben sentits.

L’enhorabona, Carles, per recobrar aquell respirar que ens va unir farà, ara mateix, cinquanta anys.

Raül