RE: RE: RE. per a Cristina sánchez i drecera

Els deus són terriblement importants pels relataires amb baixa autoestima, que fan servir la literatura com un mitjà per a compensar el seu complex d'inferioritat, o per a ser lloats, o per a sortir a les primeres posicions de la taula; resumint, els deus no són literatura, són vanitat.
També són importants els deus pels relataires pertorbats que malats d'enveja es converteixen en trols, una mica per a cridar l'atenció i aconseguir ser tinguts en compte, tenir un alicient, poder fustigar a qui més envegen, sentir-se Robin's Hoods dels relataires, riure una estona, etc. Els deus per als trols es convertisquen en una causa "justa" que dóna sentit a la seva existència, i que amaga les causes i raons reals de ser d'ells mateixos: complexos, enveges, sensació de frustració per no escriure millors, etc. Els trols intenten autoconvèncer-se que hi són per a fer justícia, quan en realitat hi són perquè tenen algun problema dins la closca.