RE: però a veure...

Entenc que es pugui relativitzar el tema de les faltes, i malgrat "em fan mal als ulls" les comprenc i accepto en algun context concret; però en espais públics (rètols als carrers, botigues, documents oficials, premsa...) o en una web d'escriptors i lectors: veritablement creus que no és tan greu i què és acceptable?; quina mena de dignitat i qualitat volem donar a la llengua catalana?; si tinguessis un fill amb problemes de parla: no el portaries al logopeda?; potser penses que no val la pena continuar aprenent i perfeccionar?.

Evidentment, no és el mateix un "os" que un "ós", un "es" que un "és", un "perdo" que un "perdó", un "mes" que un "més"; ni tampoc seria el mateix que et digués (i tu entendries coses molt diferents): "porta la pinta" que "pinta la porta".

Potser sóc massa "integrista", però penso que hauríem de ser més rigorosos en aquest sentit; la nostra llengua s'ho mereix.


I acabo. Una cosa és "el fons" i l'altra "la forma", i alhora de valorar considero que no hauríem de barrejar-ho.

Al cap i a la fi, tots i totes som "alumnes" i "mestres" alhora.