RE: Alguns comentaris al RPV 42

Molt agraït, senyor Bruixot, pels seus comentaris. Jo escric d'oïda; la mètrica em surt regular, perquè en intentar que soni bé, em surt així. Una mica com els acords harmònics: guarden un ordre matemàtic, i aquest ordre (la distància quant a freqüència hertziana entre les tres notes de l'acord) coincideix amb l'efecte agradable a la sensació auditiva cerebral humana. No cal contar síl·labes; si sona bé, el nombre de les sil·labes coincidirà amb els canons, si no és que la mètrica és lliure. però tot i que sigui lliure, si sona bé, és perquè hi ha algun tipus d'ordre encara no determinat pels pobres humans etiquetadors de tot. Els humans som seduïts per l'ordre. Potser perquè som ordre. O potser perquè no aconseguim posseir-lo del tot. I la poesia sona bé tan poques vegades. A mi em diuen perepunyetes i dolentot... ¿per què no fem l'intent de cercar la bellesa que surt sola... en lloc de forçar-la creant un "vull i nor puc".
Coincideixo plenament amb els comentaris que fa a la resta de relats (no parlo del meu). Els dos que he votat francament m'han agradat força. Els dos que he votat i algun altre.