Per sempre més

Diga'm on sóc
quan ets lluny,
quan t'enyoro,
quan ni tan sols tinc força per això.


Diga'm qui sóc jo
quan t'oblides de mi,
quan ni tan sols
formo part del teu passat.


Millor no diguis res
ja no se que em fereix més
si les teves paraules
o els teus silencis.


Millor deixa'm estar,
allibera'm de tu,
trenca tot allò que ens uneix
o que potser no ens ha unit mai
i ara inconscientment ens separa
per sempre més

En un descans del rodatge de la pel·lícula "City of Angels" Hollywood, California USA (Març de 1.988).....

.....Meg Ryan parla amb Nicolas Cage.

(Gravació inèdita, enregistrada pel reporter del "Sunday News" Frank Harnew)

-------------------------------------------------------------------------------

MR: -"Només vull que sàpigues qui sóc."

NC: -"Com vaig a saber-ho? Si en més de vint anys no t'has canviat de "look"!"

MR: -"Tampoc tu no ets el mateix de "Rumble Fish"!"

NC: -"Tens tota la raó, però almenys m'he anat adaptant a la meua edat."

MR: -"Els homes ho teniu molt millor; quan es feu majors les jovenetes us troben interessants..."

NC: -"Potser és així, però, alguna cosa més em trobaran quan fins i tot m'ha dit la meua mèdium que em faran una cançó "La Oreja de Van Gogh"...

MR: -"No vages traient pit, doncs, potser que aleshores tinga el rècord de pel·lícules com a protagonista femenina (sobretot si comptem les que programa TVE)."

NC: -"Jo, de moment, tampoc no em puc queixar... A més a més, recorda que en aquesta sóc el que faig d'àngel."

DIRECTOR: -"Silenci! Au, vinga! A rodar!"

-------------------------------------------------------------------------------


*Aquest valuós document ha estat trobat fa uns dies als arxius del periodista Frank Harnew, que recentment va ésser trobat mort al seu apartament de Los Angeles. Sembla que no es va publicar al seu moment per que el director de la pel·lícula Brad Sirberling i el guionista Wen Wenders van estar amenaçats per la Mafia... (Concretament pel Sindicat de Pitonisses). De l'Agència Europa Press -20/SET/2.008-

-------------------------------------------------------------------------------

FRANCESC

Em mires. I els pous dels teus ulls
M'engoleixen amb la fam dels anys
Perduts, amb l'accelerat ritme de la vida.

I l'enyorança deixada per la teva distància
Es descobreix entre els crits de la buidesa,
Retornant-me la calma lluny dels esculls.

Em mires. I desaparec en la plenitud
De la lluna del teu melic, del ventre
Que empara l'infant que esdevinc en tastar-te
Retrobant el gust etern de la Terra, de la carn mortal.

I encenc en els meus braços les fogueres
De les carícies, amanyagades per les resquícies
De la seda de la teva pell, contra la sal
Encadenada a les ferides difícils de guarir de la solitud.

d.

Fa olor de mar, el vent,
i un tast de tu, em retorna
vora el brum de les onades
i la fosca nuvolada de l'hivern.
I en aquest brum, "ets"
amb la tempesta del temps.
Pica la mar sobre el bru.
La platja buida i tu.
Dins meu.
Tu, dins meu.

Fa gust de pa, el brou
i un mos de tu, m'empasso
ran del baf de la vidriera
i la fosca nuvolada de l'hivern.
I en aquest baf, "ets"
la calidesa que tens.
Pica la llenca de fum.
La boira blanca i tu.
Dins meu.
Tu, dins meu.

La pell del bosc, bull
i un bri de tu, m'empelta
a la branca de l'alzina
amagada dins la fosca de l'hivern.
I sobre el tronc "ets"
l'eternitat del record.
Pica l'oreig el fullam.
La claror saura i tu.
Dins meu.
Tu, dins meu.

He sentit el teu alè glaçat
vorer al meu clatell
i una esgarrifança, com un llampec
em recorre esquena avall

Qui ets tu?
Un esperit, un àngel?

Si volguessis parlar...
...ho faries amb mots senzills
que traspassarien murs d'orgull
Si em murmuressis...
...paraules encadenades
m'alleugeries de servituds terrenals
Un poema teu i volaríem junts

Els nostres batecs, palpitants
no s'acordaran mai, ni es creuaran
les nostres mirades.
Ombra latent del sentinella fidel
perenne reflex de la torre de guaita
lucidesa en la besllum que et travessa
i em custòdia en el viatge

Qui ets tu?
Un poeta, un àngel?

Com una brisa suau
com una història banal
Un xipolleig llunyà
Una cataracta triomfal,
suau
com un àngel especial.

Esper i somnio
Somnio i esper
I en l'ombra d'un xiprer
l'aire s'escola gentil
esperant el teu albir

No em demanis qui sóc
Respira'm
i seré per sempre
dins teu.