Pastís de poma

INSTRUCCIONS PER DONAR EL CONDOL


A l'escola aprens moltes coses, algunes totalment inútils que mai no faràs servir i, en canvi, mai t'ensenyen com donar de forma adient el condol. Per això vull deixar-vos aquí unes breus instruccions que segur que us faran servei. Ara bé, com totes les habilitats, la de donar el condol s'aprèn i es perfecciona amb la pràctica per això us recomano vivament un exercici que jo faig sovint: assistir a funerals de perfectes desconeguts.
Primer de tot escolliu un funeral amb dignitat, res de serveis laics o capelletes modernes i minúscules. Escolliu-ne un a una església, si pot ser antiga, fosca i venerable, i allà situeu-vos en un lloc discret però cèntric; un lloc que us permeti actuar en el moment oportú.
Vestits amb pantalons i jaqueta foscos i corbata negre seguiu amb aparent recolliment tota la cerimònia amb la seguretat que al final arribarà el moment desitjat. Si la família és tradicional farà l'acomiadament formal del dol, amb els parents més directes en filera i tots els assistents, un darrere l'altre, metrallant-los amb el condol. Tanmateix aquest costum tan honorable s'ha perdut molt i cada cop hi ha més sepelis en els quals no es fa. La intuïció, producte de freqüentar moltes cerimònies, us permetrà saber si hi haurà acomiadament o no. I si us adoneu que no es farà és quan resulta més important estar ben situats al temple per tal de poder maniobrar convenientment.
L'instant òptim és aquell entre el final de la cerimònia i el punt en que els parents pugen als cotxes que els portaran al cementiri. És en aquest moment de confusió, d'organització (o desorganització) del seguici quan heu de buscar la vostra oportunitat. Escolliu sempre el parent més proper, un condol donat a un cosí segon és com guardar una andròmina escantellada, perfectament inútil. Jo us recomano un funeral amb vídua, són, amb molta diferència, els millors. Posem, a tall d'exemple, que és el cas: un cop albirada apropeu-vos amb pas mesurat i un posat entre solemne i seriós; no exagereu, sisplau, la tristor. Quan estigueu a tocar i la víctima s'hagi adonat de les vostres intencions actueu amb serenitat i convicció: agafeu la seva mà dreta entre les vostres mans, premeu-la amb fermesa i mentre moveu amunt i avall aquesta mena d'embull de tres mans mireu-la directament als ulls i digueu amb parsimònia i vocalitzant: "El meu condol més sincer". I ara, per Déu!, no correu!, atureu-vos, demoreu el moment, compteu fins a cinc si cal. Després sospireu de forma audible i deixeu anar, sempre mirant-la fixament als ulls, la segona part: "Sempre se'n van els millors". I ja està. La comprovació que ho heu fet bé vindrà per les llàgrimes que vessarà la vídua i els moviments d'incomoditat dels que l'envolten. Llavors deixeu-li anar la mà, mireu a terra i marxeu així, amb el cap cot i passes lentes i com cansades. Si voleu, és optatiu, mentre us allunyeu podeu moure lleugerament el cap de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta, com si no us poguéssiu creure el tràgic destí del finat ni com és de cega i d'injusta la Mort.

INSTRUCCIONS PER EMBOLICAR LA TROCA


Hi ha un tipus de persona a qui li agrada, a qui ens agrada, embolicar la troca. Ens podeu trobar pertot fins i tot aquí a Relats en Català, o potser seria més correcte dir que especialment a Relats en Català. Ens podeu clissar fàcilment per una característica molt específica i concreta: l'afany d'embolicar i complicar les coses és totalment gratuït i sense cap objectiu o benefici apreciable, és només, doncs, quelcom espiritual, un amor desinteressat a l'art.

Els embolicaires ho som vocacionals i no necessitem estudis o instruccions, tanmateix aquí us en deixo algunes d'instruccions per si algun neòfit en aquest art té dificultats per reeixir a RC.

Primer de tot presenteu un relat a un repte, algun text acceptable però que no compleixi els requisits de llargària o de paraules obligades que el jutge ha indicat. Un cop el jutge us assenyali l'error heu de respondre entre dolguts i indignats qüestionant els seus motius o la idoneïtat per a aquesta funció. Vigileu, però, d'acceptar, aparentment resignats, la seva esmena i amb un aire entre superior i condescendent retireu-vos del repte. Si heu maniobrat i embolicat bé ell us respondrà amb ira o rancúnia o enuig o... Arribat a aquest punt ja heu acomplert el vostre objectiu d'embolicar i complicar un fet (el repte) aparentment senzill i sense complicacions. Felicitats!

Si no aconseguiu la resposta negativa del jutge o d'algun espontani probablement és perquè ja us coneixen i la fama d'embolicaire us acompanya de tal manera que us cal aplicar estratègies i instruccions més sofisticades. Aquestes, però, us les explicaré en les Instruccions de Nivell Avançat per Embolicar la Troca.

Receptari de la nova Thermomix. Recepta número u: pastís de poma.

Benvinguts al meravellós món de la cuina sense esforç. Li donem les gràcies, ens treiem el barret i li confeccionem virtualment una catifa de pètals de rosa per haver dilapidat part dels seus -segurament minsos- estalvis en comprar aquesta màquina increïble que li permetrà realitzar amb èxit les receptes més gustoses i difícils encara que vostè sigui un enze consumat.
Per començar, li proposem una recepta clàssica: un pastís de poma irresistible que no deixarà ningú indiferent. Donat que pràcticament tota la feina la fa l'aparell que té entre les seves honestes urpes, l'únic que li demanem és que disposi els següents ingredients:

-Cent cinquanta grams de farina de blat
-Dos-cents grams de mantega
-Dos-cents grams de sucre blanc
-Un parell de pomes golden (grosses)
-Quatre ous
-La pell d'una llimona ratllada
-Un parell de granotes taronges del curs superior de l'Amazones (ajudaria viure prop de la zona, però avui en dia tot es pot trobar per Internet)

Primer. En un bol, treballar la mantega i el sucre fins a obtenir una crema homogènia.
Segon. Hi afegim els ous i batem enèrgicament amb una varilla. Sense deixar d'exercitar-nos, hi afegim també la farina.
Tercer. Posar-hi la pell de la llimona, remenar una mica i vessar la mescla a la thermomix.
Quart. Ara ve el més important. Tallar les pomes a rodanxes iguals, passar-les per sobre dels lloms de les granotes per amorosir-les bé de curare i dipositar-les tot seguit verticalment dins la massa.
Cinquè. Programar la màquina a la velocitat 1, la temperatura 4, el temps 6 i esperar. Mentrestant, ja podeu anar trucant a la vostra víctima i convidar-la a fer un tastet.
Sisè i últim. Desmotllar el pastís amb l'accessori B42 i servir-lo tebi i acompanyat de nata muntada. Verificar que per la cara del comensal hi van passant tots els colors de l'arc de Sant Martí i no us espanteu amb els espasmes i esgarips del vostre acompanyant. En cas que aquests símptomes no finalitzin en un parell de minuts, ajudeu-vos de l'accessori G412 (és opcional, en el seu defecte utilitzeu un ganivet de tallar pernil de quinze centímetres ben esmolat) i feu una incissió longitudinal al ventre, de baix cap a dalt, enfonsant bé l'útil i girant-lo amb força just abans de treure'l.
I ja està! Heu vist que fàcil? Això sí, penseu sempre en la norma bàsica de qualsevol cuiner: netejar sempre els estris a la perfecció!

Tinc un dubte: es poden presentar relats ja publicats? Perquè jo en tinc un que es diu "Instruccions per a sortir de la presó", però ja el vaig publicar a relats, el puc incloure al repte?