ooohh! :O

Prosa poètica presentada al RPV 84: "Miralls" de Manel Boix proposat per mjesus.




Petita penyora

      La teva lànguida mirada, petita penyora, ens recorda que no has demanat néixer. D'altres decidiren per tu sense preguntar-te com i quan. T'abandonaren, en nom de l'amor i la generositat, deixant-te acompanyada de la promesa d'un futur millor. Però tu no entens de futurs, només coneixes el present.

      Nasqueres disposada a abraçar l'alegria i sentir-te estimada. Ja no recordes els dies en què visqueres al seu costat, abans que marxessin. T'asseguraren que t'estimarien des de l'altra banda de l'oceà. Però la teva intuïció infantil es perd on s'acaba l'horitzó i no sap anar més enllà. Ja no plores. Tampoc rius. Romans impertorbable, freda, amb la mirada a la deriva.

      A vegades desitjaries poder cloure les parpelles i no contemplar més les vanes il·lusions, sostingudes amb fils de seda, amb què t'han embolcallat. Però no, restes amb els ulls oberts, esperant el dia en què vinguin a rescatar la seva petita penyora. De nou no et preguntaran ni com ni quan. Llavors, arraulida en l'escalfor del retrobament, podràs somniar desperta inventant-te la infantesa que t'han manllevat.