Miracle

El plor es va assecar en uns ulls
prenyats de cel i de desitjos
entortolligats al cim d'un abisme
obscur en la nit mes callada.
Seguint la petjada del misteri
d'allo que mai no va esser
va descobrir atonita el dolor
il.limitat d'una perdua blana,
arrelada a un somni adormit:
les mans buides d'un amor
castigat a un oblit funebre,
que encara delata una llagrima
clavada endins d'un record inevitable.


(Disculpes, no he pogut posar accents, l'ordinador des d'on he escrit no els contempla.)

Entre pauses, penso
la fredor de la llum
que em dones.
En els instants
on m'adormo
reposadament
rere les teves pestanyes.

Res a dir-te.
Res a fer-te.
Si tan sols romangueres
aquí, uns instants més.
Llavors, potser
se m'obriria el cor
oferint tot el que em demanes.

Entre pauses, t'espero
mentre et sento lluny
sense intencions d'aproximar-te.

En silencis, m'esperes?
Tinc por d'allunyar-me'n
esperant que les senyals
arribin per si soles.

I desesperis.
(Desesperi)
pels silencis
entre pauses.

Ofrena


Prop la teva intimitat
et triaré les paraules
i les vestiré d'albor
i d'olor de matinada.

Respiraré al teu compàs,
seré un ocell de la plana
que aletejarà amb la mà
sobre la teva pell clara.

Els llavis seran l'ofrena
de la meva ànsia vessada
que vorejarà el teu cos
i els racons més introbables.

Les puntes dels meus cabells
seran brisall i garlanda
del teu pit, per morir en ell,
del teu encís intocable.

I l'abraçada serà
calor intensa i tancada
sobre el teu batec turgent,
que vindrà a segellar-la.

Miracle


Seda ardent la teva veu,
ofrena immensa vessada,
mà que s'allarga en el temps
que va i ve de l'un a l'altre.

Seda suau en plena nit,
amb la que véns a parlar-me,
tan prop meu et sento endins
com ningú por arribar-me.

Més enllà, el món esponjós
clos en l'univers tot càlid;
com puc deixar d'anhelar
el miracle que m'abastes?