Detall intervenció

Miracle

Intervenció de: boeing | 23-08-2009


Miracle


Seda ardent la teva veu,
ofrena immensa vessada,
mà que s'allarga en el temps
que va i ve de l'un a l'altre.

Seda suau en plena nit,
amb la que véns a parlar-me,
tan prop meu et sento endins
com ningú por arribar-me.

Més enllà, el món esponjós
clos en l'univers tot càlid;
com puc deixar d'anhelar
el miracle que m'abastes?


Respostes

  • El cim d'un abisme
    gypsy | 20/08/2009 a les 01:16

    El plor es va assecar en uns ulls
    prenyats de cel i de desitjos
    entortolligats al cim d'un abisme
    obscur en la nit mes callada.
    Seguint la petjada del misteri
    d'allo que mai no va esser
    va descobrir atonita el dolor
    il.limitat d'una perdua blana,
    arrelada a un somni adormit:
    les mans buides d'un amor
    castigat a un oblit funebre,
    que encara delata una llagrima
    clavada endins d'un record inevitable.


    (Disculpes, no he pogut posar accents, l'ordinador des d'on he escrit no els contempla.)


  • pauses
    kispar fidu | 21/08/2009 a les 11:56

    Entre pauses, penso
    la fredor de la llum
    que em dones.
    En els instants
    on m'adormo
    reposadament
    rere les teves pestanyes.

    Res a dir-te.
    Res a fer-te.
    Si tan sols romangueres
    aquí, uns instants més.
    Llavors, potser
    se m'obriria el cor
    oferint tot el que em demanes.

    Entre pauses, t'espero
    mentre et sento lluny
    sense intencions d'aproximar-te.

    En silencis, m'esperes?
    Tinc por d'allunyar-me'n
    esperant que les senyals
    arribin per si soles.

    I desesperis.
    (Desesperi)
    pels silencis
    entre pauses.

  • Ofrena
    Carme Cabús | 21/08/2009 a les 23:13

    Ofrena


    Prop la teva intimitat
    et triaré les paraules
    i les vestiré d'albor
    i d'olor de matinada.

    Respiraré al teu compàs,
    seré un ocell de la plana
    que aletejarà amb la mà
    sobre la teva pell clara.

    Els llavis seran l'ofrena
    de la meva ànsia vessada
    que vorejarà el teu cos
    i els racons més introbables.

    Les puntes dels meus cabells
    seran brisall i garlanda
    del teu pit, per morir en ell,
    del teu encís intocable.

    I l'abraçada serà
    calor intensa i tancada
    sobre el teu batec turgent,
    que vindrà a segellar-la.

  • Miracle
    boeing | 23/08/2009 a les 16:19

    Miracle


    Seda ardent la teva veu,
    ofrena immensa vessada,
    mà que s'allarga en el temps
    que va i ve de l'un a l'altre.

    Seda suau en plena nit,
    amb la que véns a parlar-me,
    tan prop meu et sento endins
    com ningú por arribar-me.

    Més enllà, el món esponjós
    clos en l'univers tot càlid;
    com puc deixar d'anhelar
    el miracle que m'abastes?
    • Error: on hi diu "por" hi ha de dir "pot". n+
      boeing | 23/08/2009 a les 16:23

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: