Minirepte 87, mitologia. Veredicte.

Aquest minirepte numero 87, sobre mitologia, l'ha guanyat Mena Guiga com a única participant amb un relat replet de fantasia amb una prosa exel·lent i un fons versemblant molt interesant.
Felicitats Mena, el minirepte 88 és teu!

Us adjunto el relat:

Es movia i marcava tota la musculatura fibrada, pell bruna, suant, la mirada s'entrenava en partir cervells. Amb un crit especial Minerva reunia deu mil mussols que carregaven fruits verd del bosc de les oliveres i que farien caure sobre l'enemic: el seu pare.
Atenea no atenia a raons. Havia perdut la sabiduria de la consciència perquè havia nascut guerrera i esguerrada per a estimar-lo. Com es pot sorgir ja adulta del cap del pare que acaba d'empassar-se la mare sense res eternament atrofiat?
Minerva-Atenea l'odiava. Es defensava d'ell amb hàbil estratègia. Sempre.
Li volia esberlar les arrugues divines amb el coltell més esmolat, i que la sang en ragés fins a corsecar-lo. L'oceànida Metis, la mare, ho aprovaria. L'enyorava des del desconeixement i des dels gens i més encara.



Com quasi cada dia, la van trobar al fons del pati del centre gemegant, intentant orgasmejar per treure's el neguit que no minvava. I tacada de fang, que no parava de fer figuretes i totes totes reproduïen aquell déu.
Quan van intentar agafar-la ella xisclava i amb prou feines entenien mots entretallats però que sabien: la mateixa finestra neuronal que s'obria en la dement assassina. Era hora que practiquessin una lobotomia amb ella i si moria no passava res. Era jueva.