Més que res...

Surto de casa, i la primera frase que escolto és "Mas que nada...". Al costat de casa hi ha una acadèmia de vall/dança/whatever. A la entrada un grup de noies (d'edats indefinides, totes molt primes, gairebé esquelètiques, però es ho que tenen les ballarines de ballet clàssic, penso) estan xerrant. Una deixa anar allò del "Mas que nada..." mentre obre el coll de la samarreta i mira dintre. La pregunta que em faig es si "era una guerra de tetes", es clar. Quant torno de compra al diari, ja no hi son.
La meua vida segueix sent apassionant...