L'últim poema

Confusió,
batibull de sentiments contradictoris,
amalgama de sensacions inexplicables,
destins somiats en dormitoris,
deliris freqüentment intercambiables;
por,
vidres fins que s'esmicolen,
música sòrdidament desafinada,
olors que sense voler-ho transporten,
desitjos arrencats de socarrel cada albada;
preguntes,
maièutica del dia a dia,
del cor a cor, de les branques
d'arbres nuats per l'heretgia
de fruites sobtadament madures
(o podrides).
Follia no premeditada,
gel a la sang perquè no bulli
i una cadència fosca
per tocar-hi de peus a terra,
per trobar l'esbós d'un somriure.


Aquest serà l'últim poema que penjaré amb el nick de ixnuir, ja m'he creat un nou compte i des de demà mateix em veureu per aquí amb el nom de Júbal (ja us n'explicaré el significat)

Bona nit estimats relataires

Adrià