RE: Convocatòria NanoRepte 1136: EL/LA MAR.

La teva olor
En baixar de l'avió la brisa ja li feia arribar l'olor de la seva amiga, la mar.

Apreciacions
Com pot ser que la visió del mar alguns la considerin aburrida, sempre igual? Es pregunta mentre contempla aquella meravella sempre canviant!

Fer com tothom

Una mar de gent defensant el mateix no ha volgut dir mai res per a qui pensa per si mateix.

Vull aclarir que l'expressió "una mar de gent" que ha utilitzat Helenabonals en el seu nanorelat és perfectament admisible en el present NalpRepte, encara que no tingui una relació directa amb el/la mar entès com la massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.

Serien igualment admissibles les frases següents:
Aquell noi m’agrada la mar.
D’això, en té la mar.
Va anar-hi la mar de gent.
És la mar de feliç.
S’ha fet la mar d’il·lusions.
Entre tu i jo hi ha una mar.
Estic en una mar de dubtes.
Una mar de sang, de llàgrimes.

Un nom a l'onada

La mar em va dur el teu nom. Fugisser, l’onada següent ja l’havia oblidat. Jo, no.

Transmissió

"Eren la mar de bons aquells calamarsets guisats munt la barca..." Contava el vell pescador al seu net, asseguts a la fresca vora el mar.

Desnonament

Brisa marina, remor de les onades, aroma de la sal, sorra humida... Tot perdut quan em van pescar. De la mar a la cassola.