I així deixo "comentat" el repte clàssic i que se n'enceti una nova edició. Gràcies als tres participants, per presentar-se i per la paciència.

Finalment, passo a comentar. Em deia una relataire -no acostuma a ser forumaire- que ella no participaria pas al repte perquè el tema comentaris la talla i exclamà: buffff. I raó grossa que té. Tant de bo pogués fer-los com la brins, tan enriquidors i ben elaborats.
En fi firifí, tiro de dret i no pas fer-ho com no sóc ni com no sé.
Per tant, aquí van:


RICINA (kefas)
El felí del primer relat ajuda i desajuda. Ajuda enfrontant-se al 'dolent'. I desajuda fent que, sense voler, es descobreixi el 'bo' (així ho he captat). Un gat com cal, sens dubte: amorós i protector. Personatges de les mil i una nits: sultà, mag, la fèmina de la gasa.
D'altra banda, li falta un pelet de repàs: 'avien foragitat', una 'h' menjada (tindrà algun gust, una consonant que en català no sona?) i alguna coma que es troba a faltar com a 'Vine mixeta' o 'i, sense pensar-s'ho es va llençar'. M'ha agradat que el gat comenci i acabi amb qui dóna amor i rep amor.

SETCIÈNCIES (o ÀUSTRIA vs GÀLATA)
Com en ocasions fa, l'autor fa buscar informació per saber de què va alguna cosa. Ho he buscat...ara: jo de física i quàntica i que si el gat és viu o mort...esbufego. El gat del relat, i quina sorpresa que al final sigui un gos!...i ja no sé què més dir. Sinceritat, abans que res. He après que em costa entendre coses i he viatjat via imatges googliques fins a veure el pont de Gàlata. Que maco en el passat i que megaatapeït en el tant turístic present!

AYASOFYA (Toni Santana)
També aquí, m'ha tocat, de buscar i saber més d'història, sobre la caiguda de Constantinoble a mans dels tursc, fi de l'imperi bizantí, que això sí que ho recordo de quan 'estudiava', però sense aprofundir, sinó perquè hi havia examen. El gat, en aquest relat, és un mitjà gairebé màgic, com un oracle i, també, un ser fantasmal i poètic. Profètic.


M'han costat, els tres relats, de captar-los de tot. I també em costa de decidir qui proposa. Ho faré així: escric els vostres nicks en tres paperets, els rebrego, els barrejo, vaig al pati a veure una de les gates que el divinitzen (serà la Carmeta, perquè l'altra és tres quarts salvatge i, per tant, intocable, a no ser que s'estigui atipant i llavors es deixi acaronar) i els posaré davant d'ella com pilotetes a veure quina empeny o s'hi enjogassa...ara viiiiinc...

Era al costat del llimoner, a l'ombra. Els ocells xisclaven. Ha acostat al cap al paperet de...hi havia una k.

Et toca!

Gràcies a tots tres i perdoneu, servidora arriba on arriba.