Hora de nit

Quan la vida és la mar i la poesia i la mort
I els nous senders que menen a la platja
Ignota d'un futur on la llàgrima és paratge
Incert i tan perenne com el xiprer i el record,

Quan l'oratge és el rumb que segueix l'onatge
I la lletania d'un clam ple de parsimònia mor
En cada batec absent de ressò, orfe de cor
Perquè la dona camini vers l'obscur pelegrinatge,

Quan les roques són més blanes que les penes
I l'horitzó és escull per al cant d'antigues sirenes,
Llunyà i inabastable com el somni de la felicitat,

Desperta, ànima, pregària, rosari d'exànimes denes,
I agafa'm la mà i esborraré els traços per on menes
Aquest hàlit teu, flonjo i pàl·lid com la negra obscuritat.


d.

*PLATJA LA PERLA 25/10/1938
"... le dices que no insista, que he salido"

Serà de nit. Una nit d'engrunes,
de cors caiguts i entranyes que no poden.
Una nit de records i de gemecs,
una nit de ball d'ones amb mà cega.

I mostraràs el cos a la lluna i les roques
i et taparàs amb el gran llençol blau
de la mar mare.
I et dormiràs mar endins
amb dofins i sirenes, amb naufragis i pors,
mentre "un pájaro te traza unos compases".

I així fou.
Dintre de poc, l'alosa, altra vegada,
anunciarà un nou dia.

Hora de nit
que dorm esmorteïda
amb vells fanals
fent llum a estacions,
el cel és negre
com el dolor que em guia,
cec i callat
com la lluna del dol.
Dia vençut
feixuc a les parpelles
dia ennegrit
a l'hora més foscant,
no esperis goig
ni rialla ni festa,
no esperis res
sinó la soledat.