Ho sento, noia

M'encanta aquesta teva frase
"Mai em davallaré els calçons per publicar". Ara que hi som, et diré que et llegeixo amb veritable plaer, no exactament pels continguts sinó més aviat pel teu vocabulari i construccions gramaticals. Tens un llenguatge que fluctua entre el dolç i el rude en una síntesi molt personal.
Per cert, ja que estem a Mallorca, en el meu darrer relat hi surt una referència a la teva illa i, també, un personatge que en prové. Em sap greu, però tant la referència concreta com el tipus tenen una base absolutament real.

A lo millor he estat jo qui retroactivament t'he portat malastrugança en parlar-te de la piscineta…
Per cert, el nom de la teva filla té res a veure en una publicació revolucionària de l'època, que venia d'un famós cuirassat?
El meu, segur que no, es veu que va sortir de fer una llista i anar esborrant.
Una aferrada

Aurora

amunt, amunt!!!!!

no ens podem enfonsar tots, aquí!!!!