Fisica dia II

Al segon dia de física hem seguit divagant sobre el significat de la física, els seus origens i quina és la missió del físic, i si ha de tenir inquietuds filosòfiques sobre el mon que l'envolta. Al començar, el profe ha donat una col·lecció d'exercicis, i ha preguntat si algú voldria més, d'una fomra una mica contundent: "Algú vol més problemes?". No, no volem més problemes. Un alumne que ha fet una exposició molt clara i raonada (la qual cosa no vol dir que hi estigui d'acord) s'ha inventat una nova espècie humana: el fisicofilòsof. I per últim us dire la frase del dia, l'ha dita el profe de introducció a la física, un home d'aquells que per la seva cara mai diries que és un geni (amb tots els respectes) però amaga algo... a més, és tant i tant despistat... ha de ser geni; bé el cas es que quan el noi aquest ha acabat la seva exposició amb la conclusió final de (i cito textualment) "Bua, es que esto es una rallada mental de cojones", el profe li ha respòs: "Clar que és un rallada mental, mira a on estàs. Esteu a física, us espera l'univers..." Llavors algo semblant a una llàgrima ha baixat rodolant per la meva galta.

Bon cap de setmana!