COMENTARIS I VEREDICTE d'Una nit a l'òpera

Estimats amics, el REPTE CONTINUA!!! Abans de res us vull demanar disculpes pel retard, però he estat fora de vacances i m'ha estat impossible del tot connectar-me a Internet. Perdoneu-me, de debò.

Bé, i ara passaré als comentaris i al veredicte. Val a dir que totsa els contes m'han semblat súper macos i imaginatius, i m'heu transportat de ple a les vostres històries. Gràcies per haver-ho sabut fer.

Capritx de diva. Josep Bonnín

Estimat Josep:

Que na Biana sigui una boa és d'un refinamentr grotesc genial. Vesteixes el conte d'un preciociosisme d'imatges magnífiques i el conte ens transporta a l'escena de la diva i a l'escenari de l'òpera. Ens hi sentim del tot. El cas de la mossegada i de la fugida del public, la trobo potser una mica precipitada, i això potser fa que l'anecdòta domini per sobre del caràcrter de la diva, que era el tema principal (o ho semblava). Perquè, per què té una boa, la diva? Ah!, amic meu, aquí crec que hi havia el conte (i la importància que li dóna, tant com per no cantar si no es troba), genialment plantejat des d'un bon començament. La parla mallorquina fa cantar aquest relat com els àngles, o com la metixa diva, potser. Hahahahaha.


La corxera. lo Pardal.

Estimat Pardal, el conte està molt ben acabat, potser, fins i tot... massa, diria jo, en la diçrecció que a tu et sembla. Hahahahha. Vols dir que una soprano té tanta màniga ampla? El teu conte és enginyós, interessant, bo, divertit, graciós i... amb un final feliç! Molt bé! Però potser és aquest final feliç allò que em xerrica una mica, allò que no m'acaba de quadrar. Per çquè, digue'm: vols dir que els somnis es fan realitat tan de pressa, I NO S'HAN DE TEEBALLAR, I ES REBEN TAN FÀCILMENT COM UN REGAL? Bon conte, tanmateix! I la idea, fantàstica.

Estimada Martina,

M'agrada molt l'escena de la darrera nit abans de la fugida a causa del progrom, però potser la trobo molt malenconiosa. Potser hauria d'estar plena de més ràbia i furor. El teu conte està magníficament escrit, i explica com de puntetes els fets, amb una delicadesa extrema, sense mostrar cap reacció adusta, i que ens remet a una moral: hi ha àngels sensibles i incorruptibles i dimonis de l'infern profund. És una faula QUE MÉS QUE MOSTRAR LES REACCIONS VERÍDIQUES, QUE HAURIEN DE SER CONTUNDENTS, o violentes, o indignades, ens remet a la qualitat dels personatges bons, una qualitat absoluta que no es doblega davant de cap malvestat. El teu conte esdevé com entre somnis, quan en la realitat el teu conte demana clarividència i contundència. Una bonica faula molt ben escrita per una bona escriptora.

Quines veus! Anjo Lavi.

Estimat Anjo,

La ironia del teu conte és boníssima. M'has matingut enganxat des del primer moment per descobrir què coi passava que la gent aplaudia. I, com a idea, em sembla genail. LLegiré el teu conte llarg, perquè ara et comentaré què em sembla el text del repte. La veritat és que, en comptes de tallar-lo, l'haguessis hagut potser d'escurçar, vull dir, anar traient paraules o frases senceres. Ho dic perquè el final és massa precipitat, i el soluciones amb una frase que explica el conte, quan hauria de seguir sorprenent-nos. D'altra banda, el començament és massa llarg. Hi ha explicacions que, per la llargada demanada del repte, es
podrien realment abreujar. Amb 350 paraules hi ha d'haver més tensió, no hi ha temps per esplaiar-se. Però és genial, de debò, el remat de tornavís que hi fas. Felicutats de debò!



I ara passo al veredicte. De fet, tots quatre sou finalistes. Sembla mentida el que ha donat de si aquest tema.

El guanyador és... per l'elaboració de conceptes i imatges treballades...

















La guanyadora és...





la Martina!!!













Per molts anys, noia!


Ara, a preparar el següent repte!