Somio i et sento.
La nostra cançó sonant al radio-despertador em fa obrir els ulls amb la il·lusió de trobar-te al meu costat, però la visió de la paret blanca i la punxada a l'estómac que la succeeix em recorda que no, que avui tampoc hem dormit junts, que tan sols era un altre somni (eròtic, com puc deduir per la tensió muscular acumulada...).
Mentre segueix la música torno a tancar els ulls amb l'esperança de sentir-te de nou. No me'n surto del tot, sort que encara em queda el regust dels teus petons, el record de la teva olor, la sensació de felicitat de l'últim somriure que em vas dedicar (no fa gaire...gràcies fada).
De cop recordo que avui sí que podrem dormir junts, continuar el viatge, tornar a abraçar-nos, i ja res no té importància. Només tu i jo, petitona meva.
I és que m'he despertat...i t'estimo.

Buf... Quan un escrit és així de bò les paraules volen sortir totes alhora, com si cadascuna d'elles volgués ser la primera en expressar-se.
Però de la mateixa manera que quan barreges tots els colors en una paleta en surt un sol color incapaç d'expressar res, quan totes les paraules es barregen abans de sortir a la llum la paraula que en resulta és força inexpressiva...
En el meu cas m'ha sortit un "Buf..."

Gràcies pel poema mar.

Benvinguda al club dels amants perduts! Som un grup de gent que no volem tornar a sentir tot això que descrius en el teu poema. De fet, he proposat utilitzar el teu poema com a declaració d'objectius del nostre club, en comptes del text ranci que tenim ara, espero que no et faci res ;)
Mira, t'explico una mica. A la nostra associació fem cursets d'insensibilització a l'amor, per evitar que ens agafi desprevinguts. També tenim cursets de desintoxicació, consistents en repetir una vegada i una altra "no estic enamorada, no estic enamorada!", mentre un dels nostres ajudants "catxes" et dona sexe del bò. Aquests últims especialment tenen molt d'èxit, tothom s'acaba oblidant de la persona de qui estava enamorada :)
Bé Ilargi, si vols més informació contacta amb mi, estarem encantats de rebre't al nostre club!
Un petonàs

De vegades, quan mires algú als ulls te n'adones que no tenen una funció unidireccional, sinó que també permeten, si ets un bon observador, arribar a conèixer el propietari d'aquests ulls millor que de cap altra manera.
Doncs quan he llegit aquest relat també m'he sentit així, com si t'estigués mirant als ulls i descobrís tot el que hi expliques per mi mateix, sense necessitat dels mots.

Només dir-te que m'ha agradat molt el teu text, expresses de manera fantàstica les sensacions de cada amor. Espero que aquest "Amor Amic" tingui el toc just i necessari de cadascun dels altres i, sobretot, que tingui moltes nits d'ilargi betea ;)

Muxus!!!

m'ha agradat :)