Hola horitzons,
m'ha agradat molt el teu relat! Hi ha agut un tros on no he pogut evitar una llàgrima al sentir-me identificada el el text.
"Esperava que les paraules que havia sentit tan sols fossin una broma, una broma de mal gust. Esperava trobar-te somrient com sempre, amb una mirada penetrant i sentir-te tranquil·litzar-me de nou amb la teva dolça veu dient: "ja ha passat tot..."
Tot i saber que no seria així, no vaig parar de somiar desperta imaginant-te com sempre, fins l'últim moment, fins al moment que et vaig veure. "
Quan perds una persona a la que has estimat, igual que la protagonista de la història, es fa dificil no pensari en tot moment, però el record de l'últim somriure és el que et fa tirar endavant!
Petons!!!!