No renego del meu passat en absolut :)
Pero han passat 5 anys del meu primer relat publicat aquí i jo he canviat, la meva vida ha canviat, la meva manera de pensar i inclus de ser ha canviat. Hi ha coses molt privades que segurament ara no relataría de manera oberta, però si d'altres que ara em semblen moltissim més interessants :)
Gràcies per la benvinguda i pels comentaris!

És molt emotiu. Imagino que dedicat a la teva mascota, potser un gos...

M'has fet pensar en la Cuca, la meva gosseta pq semba talment que ho hagi escrit jo.

http://www.youtube.com/watch?v=mIIOFH3r0tE

una abraçada!

A molta gent els "agraden els animals", altres sentim coses diferents... és molt més fort que el fet de disfrutar d'una "mascota".
Jo SI t'entenc.
Fa tres mesos va marxar la meva nena, la CUCA, i ha estat la pitjor epoca de la meva vida. Per entendre'ns amb tots els lectors diré que era la meva gosseta però no; era molt més que aixó. Era part de mi.
Una cosaque no es pot explicar a ningú que no ho pugui entendre.
Tots els que passem per la merdosa experiència de perdre'ls, sabem que molta gent no ens pot entendre del tot i q per tant el nostre gosset/a era lo més especial que ningú mai ha tingut amb un animal.
Per sort som més i ens podem ajudar.
Una abraçada! Si necessites parlar-ne ja ho saps.