Dunlai, dunlai...Hi ha una cançó de Sopa que diu "Mai trobaràs, el teu príncep blau..." la veritat és que jo em considero una republicana convençuda i tot el que fa referència a prínceps no m'ho crec gaire... els amors arribaran! segur, és qüestió de no fer-ne una obsessió de tot això! creu-me! tu segueix vivint la vida, relaxadament, obrin-te a tot el teu voltant i a tot el que se't brinda que mai se sap!!

Un petunàs enorme bonica!!

Tota pèrdua és molt dolorosa, i per molt que al principi ens sembli que el millor seria marxar amb l'ésser estimat que ens ha deixat, passat un temps veus que val la pena i que has de seguir lluitant, pels que encara hi són i pels que ens miren des de dalt!
M'ha agradat molt!

És ben cert que l'espereança és l'últim que es perd, per petita que sigui, per molt enterrada que estigui, per molt que ens costi trobar-la... és qüestió de treure la runa i tornar a construir de nou!
M'ha agradat molt!

Trobo que és un escrit molt maco, tendre i encertat, ja que avui en dia, en general, no s'aprecia a la gent gran. I dels grans, dels avis i àvies se'n poden aprendre moltes coses, i per fer-ho hem d'aprofitar mentre hi són!!
Cuideu i estimeu i mimeu als avis!!!

Trobo que és un escrit molt maco, tendre i encertat, ja que avui en dia, en general, no s'aprecia a la gent gran. I dels grans, dels avis i àvies se'n poden aprendre moltes coses, i per fer-ho hem d'aprofitar mentre hi són!!
Cuideu i estimeu i mimeu als avis!!!