Tu, ángel meu

Un relat de: bristoliana

recordo aquella tarda...
buscant un somriure que ens pogues alegrar
quan no ens coneixiem
no ens podiem ni mirar.


recordo tambe els moments al teu costat
entre els teus braços
el nostre amor va ser compovat
amb un amb un petó, dels més dolços


recordo i sempre recordaré
és l'unic que puc fer
durant la teva absència
tu t' en vas al cel
com un angel que ets
i jo nomes puc anyorar-te
i per sempre més recordar-te


espero que allà a dalt, àngel meu, tu també t' en recordis d mi, pero si no ho fas estigues tranquil, només espera'm no falta gaire amor meu...ja puju al cel.... t ‘ e s t i m o

Comentaris

  • pèrdues...[Ofensiu]
    Nonna | 09-01-2006 | Valoració: 8

    Tota pèrdua és molt dolorosa, i per molt que al principi ens sembli que el millor seria marxar amb l'ésser estimat que ens ha deixat, passat un temps veus que val la pena i que has de seguir lluitant, pels que encara hi són i pels que ens miren des de dalt!
    M'ha agradat molt!

  • drocera | 07-10-2005

    En quatre linies hi has expressat mil sentiments.

  • molt xulo[Ofensiu]
    Becari | 07-10-2005 | Valoració: 10

    i gaire bé em fa plorar.....fantàstic

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bristoliana

bristoliana

11 Relats

24 Comentaris

13934 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
escriure...perque si!! Perque es una manera de desfogarme i deixar els meus pensaments plasmats allà on pugui llegir-los.


Viure...ho és tot!



HE TORNAT