Trobo que aquest relat abusa una mica massa del tòpic client/puta/enamorada . De fet fa d'aquest tòpic el cor de l'historia. Penso que això li fa perdre realisme. Hi han molts punts que no em fan el pes.

Perquè la madame es molesta en donar tantes explicacions ? en tenia prou en dir-li al client que la noia ja no treballava allà , o que tenia vacances o, més efectiu encara, que estava malalta, o qualsevol altre cosa. És també del tot improbable que un client expert, intentí aconseguí el mòbil de la puta demanant-li a la madam.

Tot plegat fa que el relat no resulti convincent .

El final , també és del tot inversemblant . Quina necessitat tenia la Lorena de d'amagar-se ? Si no el volia o no podia veure'l per indicació de la madam o pel que fos, no necessitava fer res especial. I menys esperar a que el client sortís per fer una entrada d'esquitllentes.

Potser m'equivoco, però sembla un relat poc rumiat i escrit d'una revolada.