I vint anys després, torno per aquí per casualitats de la vida.
I em trobo que el meu malson encara és aquí en forma de relat.

Vint anys són molts anys, i la vida fa moltes voltes.
I la gent, amb les voltes, agafa el seu propi camí.

Però és maco saber que, d'alguna manera, l'Andrea i jo hem seguit en contacte tot i el pas dels anys.

La trobo a faltar! I rellegint tot això me n'adono que tornar-la a veure és una de les coses que em faria més feliç.

Toc toc!

Hi ha algú?

.

:)