Maria Carme, la por és una de les emocions mes vitals per a la nostra supervivència. Sense ella no existiríem. Deixa que t'acompanyi uns dies, ja la coneixes. Després estic segura que se n'anirà.
Ara acabo de llegir els teus relats (tot just em vaig apuntar ahir a RC), saps, m'agarda molt com escrius, ho fas tant fàcil i fresc!. El de "Fotografia" m'ha encantat.
Una abraçada i de persones com la del teu relat ,el mon n'està ple,i hi ha dies o temporades que les coses que diuen/fan ens afecten i altres no. Es curios, el mon continua igual però si la nostra actitut/percepció canvia... tot canvia!.

m'agrada com escrius, natural i fresc... i alhora "dibuixes" perfectament la història,