Ostres!!
Si hem tingut bessons!!!
Aquest, no sé...també es com si... no sé...
oi que m'entens? No sé ni d'on pot haber sortit...

Aquest però, no aprova
simplement moments d'ira
simplement sang (jeje)

Petons
Núria.

Uola Karla!!!
Kom va?? Sóc la nuria!
Es que m'estava llegint aquest relat i m'ha resultat extranyament familiar, no sé, el conec com si l'hagués parit. M'és tan proper...
Res dona! Que és molt bo i malauradament aquestes situacions passen cada dia als carrers de les nostres ciutats!
Petonets amorosos!

Salutacions. Et felicito pel text, és molt bo i reflecteix una de les realitats més tristes que pateixen avui en dia molts joves. Aquest tipus d'injustícies són de les més incomprensibles, les que et fan prendre consciència i aconsegueixen fer-te replantejar moltes coses.
En una societat egoista com en la que vivim, es molt dificil fer desapareixer el bulling d'un dia per l'altre, pero esperem que escoles, families, etc.. prenguin consciència del problema i, a través de l'educació canvï la mentalitat de la societat. (Utopies que a vegades em travessen la ment).

Salutacions i segueix així!