Hola. Entro de tant en tant a Relats i al fòrum, no m'atrevisco a intenvernir ni a enviar relats, llegeixo i jastà. Ara mheu animat, deixo la timidesa a les escombraries i mi llanço! Entenc aquest col·lectiu amb nom propi, Col.lectiu Antivaloració, <>, és valent. He llegit els arguments tanbé sobre l'absurditat de la proposta de carregar-se el sistema de votacions universal (no de RC que tots estimem), tenen raó xò trobu divertit seguir la iniciativa! Si em voleu comentar posant un 1, per a mi perfecte, tindré comentaris! L'ego fora, Siguem lliures!
El comentari meu: El poema aquet m'agrada, si no m'agradés no el comentaria, l'he triat pel nom, crec que ets un bocí de poeta, és una bona definició de qui escriu poesia i l'estima. Hi ha coses que no m'agraden, com del capvespre adormit
ja pels estels.>, si ja estan els estels és la nit i no el capvespre, i la llum de la posta del sol no és eterna, si no passatgera, efímera, és diu. Tampoc < aire gasós> me sona a flatulencia o gasosa i no me deixa imaginar la màgia. El que m'agrada més és el començament, un xiuxiueig de desig, que és suau per l'entrada, i el final, amb Terratrèmols, huracans desfermats i marees, és fort, inquietant, impactant.