Hi ha una cançò del grup catalá Gossos, que diu així: "Qui sap si mai trobarás, allò que sempre has desitjat, algú que estigui al teu costat...". Doncs bé, nosaltres et volem al nostre costat, tal com ets, tal com eres i tal com serás... Tu ja m'entens!
Una abraçada!

El que no té necessitat,no té estat, està mort.
El que està mort d'esperit, d'il.lusió,no té necessitats. Y penso que tenim necessitats de tenir necessitat, per poder continuar lluitant.
Poser m'he enrotllat massa, però en tenía necessitat.
Segueix escribint!!
Una abraçada.
Carles.

Tens tota la raó! Perque será que sempre tornem? Potser que sigui perque no valorem el que tenim al nostre costat? El que passa es que moltes vegades mirem i no hi veiem, i no ens adonem del que tenim fins que ho perdem. Continúa publicant que aquestes poesies fan rumiar. Felicitats!

El relat és excel.lent,més per la idea del regal,que per la semàntica en sí. Ho dic perque no tinc suficients elements per jutjar si està ben escrit, ben estructurat, ben redactat, jo que sé!! El que sí puc fer és opinar i com que estic en contra de la febre consumista m'alegra que hagis pensat això.I també puc dedicarte una frase: No deixis mai de començar ni començis mai a deixar! Petonets!!!!

Veig que has progressat molt! Sobretot en la redacció i en el ventall de vocabulari ampli i precís. Es nota que fas una feina que t'agrada.
Petonets!
Carles.

El títol del comentari reflecteix com m'he quedat!
Costa molt definir la llibertat, una paraula tant curta però tan amplia i complicada.
M'encanta el primer vers, segueix publicant!!!
Una abraçada!