Al Raval, a altres llocs de les periferiferies els llits calents són una realitat, i els ciutadans vivim d'esquena aquest problema que és un fons de generar desequilibris social i marginació. Dur poema

Homes que viviu en els núvols, la perfecció no existeix, la simetria és un invent l'asimetria la tenen moltes dones, però veig que ja t'has adonat, de la vida terrenal. i tangible.

Bonica paraula, negra com la nit, i bonic poema d'un moment sublim de l'enamorament passatger, potser...

senzillament descrius i sent fent sentir un camí interior a més el camí de la vida és així de dur, però el bonic es no perdre l'esperança.

A vegades tens tanta riquesa en el teu interior, que no se sap com expresar-la
pero amb aquest poema ja ho es fet .
es precios

endavant

faig un respir per llegir aquest sonet
tant perfecte, sembla que s´aturà, en temps
passats.
perfecte , company!

aquest poema, l ´hi captat d´una manera significativa ,dons que amb els ulls no valen les paraules.

t´ho dic amb una mirada
gràcies

en el poema ens fas veure,que l´amor no te obstacles.i que en el amor ho donaries tot, per no rès, dones una llum que en aquesta societat que vivim esta apagada
tothom tindria que llegir aquest poema


gràcies salvador

m` agrada el cava,per compartir l´alegria
es mareig que l´hi hagis fet un poema
que no falti l´alegria
gràcies

acaronar les aigües dels rierols
per ultima vegada
ens estem carregant el planeta
s.o.s
siguem clars, senyors!
gràcies per aquest poema que es d´allò més bonic.

jo he menjat flors i ara menjo enciams i peixos plens de petroli
potser tornarè a menjar flors

aquets sonet ,suau i tendre
recorda el d´aquells trobadors quan el cantaven a la seva estimada
crec que flueix molt sentiment, fet que s´ha perdut , en aquest món de boigos en el que vivim, tots plegats tindria´m que reflexionar
amb aquests poemes, per èsser mes persones.
salvador ens portà aquesta riquesa els seus
poemes ,parlant de l´amor com un trobador
gràcies

hi recordat molts moments de la meva infantesa, les nits d´estiu contemplant el cel, la lluna i els estels i jo somiant amb coses tendres. el poema amb porta el record de tantes nitsamb la lluna
gràcies

la tendresa del poema, s´endinsà dins de la natura, amb l´espiritualitat mereixedora
endavant.

Em recorda la realitat que vivim en el centre de la ciutat de Barcelona, com per exemple el barri del Raval. Poemes de ciutat en diria jo. M'han agradat. Felicitats.