Les flors comestibles

Quan arriba la primavera
sempre descobreixo coses;
les flors, ara, ja són comestibles
i potser tindré un empatx de colors.

Si em menjo les flors,
els enciams m'ho agrairan o s'enfadaran,
o potser, em donaran les gràcies
per deixar-los tranquils i fer-se grans.

Sempre he gaudit contemplant les flors,
mai pensava que es poguessin menjar,
diuen que són apetitoses i com que
mengem pels ulls... ens mengem els colors.

Arriba la primavera i admirem
les flors del camp, les de les floristeries
i no gaire les que acompanyen un bon plat;
d'aquells d'àpat de disseny.

D'aquells que a més a més, un cop has acabat
deu n'hi do la gana
que t'han fet passar,
i acabes després anant a un bar de tapes!

He descobert que les flors
i les floretes silvestres han de ser vives
i fent-me companyia.

¡ que guarneixin els plats amb flors de plàstic
d'última generació del petroli, que també és comestible!
Ai, quin fàstic!