Camins de pedra

Un relat de: salvatore vinyatti

Camins de pedra aspra.
Camins de pols i fang,
petjades que s'enfonsen
deixant la marca del pas.

És llarg el camí a recórrer
per pedreres i terres angostes
amb els peus llagats,
dolorits , cansats i nafrats.

Treure força de la força
de l'esperit i del cor.
L'il.lusió que hom espera
en el transcurs del camí.

El camí, on trobar i gaudir l'amor.
Els camins de roses, de flors i de pètals,
i perfums en terra flonja i tova,
jardí, ara, plens de records sublims.

Ja s'han perdut les tarteres a l'horitzó.
Ara, les flors fan el camí amable i perfumat;
Els peus, no pateixen dolorits les llagues
dels camins de pedres ara, gaudeixen amb goig.

Comentaris

  • un camí[Ofensiu]
    caminetto | 15-07-2005 | Valoració: 10

    senzillament descrius i sent fent sentir un camí interior a més el camí de la vida és així de dur, però el bonic es no perdre l'esperança.

l´Autor

Foto de perfil de salvatore vinyatti

salvatore vinyatti

227 Relats

336 Comentaris

372225 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Graduat en Arts Aplicades, decorador i dissenyador de mobles,actualment administratiu. Tinc interessos artístics, literaris i socials. Editor de butlletins de varies associacions veïnals, i de dones ( A.Veïns) Animador sociocultural i dirigent veïnal. Tinc interessos poetics i organitzo el Premi Grau Miró de relats hiperbreus a través de la A.Veïns del meu barri. Els meus poemes expressen temes d'amor,defensa de les dones i infància, temes socials, contra la guerra i també relats i poemes erotics.
( tanka/hayku/poema triangular/ etc. La literatura és el meu últim estadi artistic el qual desitjo poder i assolir-lo amb satisfaccions i amb més coneixements culturals per al gaudi de la meva vida personal i artistica.