En algun lloc vaig escriure que els records són com el nolotil. Un parell et fan passar el mal de queixal, però si et prens tota la caixa et destrossa el fetxe.
Em penso que tens més paisatge per descriure al teu devant que el que has deixat enrera.
Alguna imatge m'ha agradat especialment, encara que has de millorar la puntuació.
Sobretot no paris d'escriure, xalà.

Salut