Realment colpidor, Joan.
Les penes del cor sempre fan molt de mal i els silencis també, però si escoltem al nostre voltant sempre trobarem aquell mot, aquella paraula, aquell amic, aquell moment ... que et torna a fer reemprendre el vol.
Només cal escoltar i segur que el destí t'ho deixarà al davant perquè ho agafis; com aquestes lletres que has deixat i sobretot el títol que li has posat.
Ets molt generós. Felicitats!

Ostres, m'ha impactat aquest vers.
És la primera vegada que escric a un blocaire (crec que es diu aixi); tot just he començat a descobrir al Sr Pla en el Quadern Gris a la xarxa i m'hi vaig enganxat el primer dia.
Encara no entenc massa com va aixó, però aquest relat m'ha impressionat. Comparteixo amb tu aquest sentiment que has deixat reflexat un dia com avui perquè és com realment t'has trobat i com en aquests moments em sento jo. El sentiment de l'amor moltes vegades és molt complicat i aquests sentiments quan són tant intensos fan mal quan no els pots alliberar al cent per cent.
Enhorabona per qui l'haig escrit. Gaudeixes d'una sensibilitat extraordinaria.